Una història on el sexe hi torna a ser molt present. En una primera lectura sembla que l'autora ens vol parlar de forma descarnada i molt explícita, però en realitat sempre es mou amb uns adjectius i apel·latius no gens grollers.
A diferència de Primavera, Estiu, etcètera, en què el tema sexual era tractat d'una manera exquisida i es convertia en el fil argumental aportant un xic d'intriga, aquí la relació amb l'altre ja resulta evident des de les primeres pàgines del relat i la qüestió només està en saber quan serà pública o bé quan es trencarà.
La protagonista, l'Anna, una dona amb una parella, en Nel, i sense fills, tot i que sembla que són desitjats, però sense massa fortuna, que se'ns presenta com a força calculadora:
A diferència de Primavera, Estiu, etcètera, en què el tema sexual era tractat d'una manera exquisida i es convertia en el fil argumental aportant un xic d'intriga, aquí la relació amb l'altre ja resulta evident des de les primeres pàgines del relat i la qüestió només està en saber quan serà pública o bé quan es trencarà.
La protagonista, l'Anna, una dona amb una parella, en Nel, i sense fills, tot i que sembla que són desitjats, però sense massa fortuna, que se'ns presenta com a força calculadora:
Així calcula el seu GPS. Que toca
tenir fills: calcula la ruta. Que toca no tenir-ne: recalcula la ruta. (...) I
com que el Nel va en paquet, li recalcula la ruta de franc.
Sembla equilibrada i metòdica i arrossega una dura història d'alcoholisme matern que la fa sentir d'alguna manera culpable.
El moment laboral de la parella està passant per serioses dificultats, l'atur els ha colpit i llur economia se'n ressent; en el que es refereix a la seva relació amb en Nel, ens la mostra com a molt marcada per una certa rutina on no hi ha gaire diàleg i es mantenen les aparences:
La major part dels conflictes que té amb en Nel els desenvolupa mentalment: -imbècil, cabró, fill-de-puta-malparit-. Ella calcula -perquè sempre calcula- que aquest recurs li permet de reduir les discussions a la meitat.
(...)
L’Anna va aprendre de molt petita que les típiques veritats “a la cara” no tenen cap avantatge. Mentir, en canvi, té més possibilitats.
I d'una manera gairebé accidental coneix en Teo, un jove amb sordesa, gairebé adolescent, que viu a sobre el local on l'Anna treballa de manera provisional mentre que ell ho fa esporàdicament resolent-los temes informàtics.
Aviat se sent físicament atreta per la descarada actitud del noi que, suposem, té poc o gens a veure amb la seva pròpia existència un tant aburgesada, i comença una relació forassenyada que des de bon començament ja queda palès que no la conduirà enlloc. Ella, la calculadora, al mateix temps que també pretén un embaràs amb la parella, també calcularà les trobades sexuals, cada cop més agosarades, mentre que ell es deixa portar per l'aventura fàcil.
Si la llengua del Nel fos tan dolça com la del Teo; si les mans del Teo fossin tan sàvies com les del Nel.
(...)
Tots els plaers porten al Teo
El final en reserva una sorpresa que té poc a veure amb la relació amb "l'altre", però que ens clarificarà força algunes de les reaccions un tant insòlites de l'Anna
L’oblit només és fàcil quan no és conscient, i el Teo li proporciona un oblit inconscient. Fàcil. Absolut.
(...)
Des del mateix dia que la seva mare va deixar-se la consciència al terra del menjador, l’Anna va esdevenir, tota sola, la seva pròpia condemna.
Sembla equilibrada i metòdica i arrossega una dura història d'alcoholisme matern que la fa sentir d'alguna manera culpable.
El moment laboral de la parella està passant per serioses dificultats, l'atur els ha colpit i llur economia se'n ressent; en el que es refereix a la seva relació amb en Nel, ens la mostra com a molt marcada per una certa rutina on no hi ha gaire diàleg i es mantenen les aparences:
La major part dels conflictes que té amb en Nel els desenvolupa mentalment: -imbècil, cabró, fill-de-puta-malparit-. Ella calcula -perquè sempre calcula- que aquest recurs li permet de reduir les discussions a la meitat.
(...)
L’Anna va aprendre de molt petita que les típiques veritats “a la cara” no tenen cap avantatge. Mentir, en canvi, té més possibilitats.
I d'una manera gairebé accidental coneix en Teo, un jove amb sordesa, gairebé adolescent, que viu a sobre el local on l'Anna treballa de manera provisional mentre que ell ho fa esporàdicament resolent-los temes informàtics.
Aviat se sent físicament atreta per la descarada actitud del noi que, suposem, té poc o gens a veure amb la seva pròpia existència un tant aburgesada, i comença una relació forassenyada que des de bon començament ja queda palès que no la conduirà enlloc. Ella, la calculadora, al mateix temps que també pretén un embaràs amb la parella, també calcularà les trobades sexuals, cada cop més agosarades, mentre que ell es deixa portar per l'aventura fàcil.
Si la llengua del Nel fos tan dolça com la del Teo; si les mans del Teo fossin tan sàvies com les del Nel.
(...)
Tots els plaers porten al Teo
El final en reserva una sorpresa que té poc a veure amb la relació amb "l'altre", però que ens clarificarà força algunes de les reaccions un tant insòlites de l'Anna
L’oblit només és fàcil quan no és conscient, i el Teo li proporciona un oblit inconscient. Fàcil. Absolut.
(...)
Des del mateix dia que la seva mare va deixar-se la consciència al terra del menjador, l’Anna va esdevenir, tota sola, la seva pròpia condemna.
També en parla Fragments Personals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada