Una esmena a la totalitat

Fa anys, als primers cursos de la implantació de la immersió lingüística, vaig estar nomenada com a especialista de català en una escola pública del cinturó de Barcelona.

Allà, a banda de la meva tasca com a mestra, em van proposar i vaig assumir el càrrec de Cap d'Estudis.

Tinc molt pressent els Claustres d'aquella època un tant complicats; en especial s'apreciava i es patia una forta resistència per una part del professorat que no volia acceptar el canvi que suposava la introducció del català, malgrat la quantitat de cursos i facilitats que des del Departament d'Ensenyament es va oferir al professorat de parla castellana. Hi havia un sector de mestres que tot i tenir la titulació necessària demanaven l'especialista per tal de poder lliurar mentre el deixava al càrrec dels seus alumnes.

I torno als Claustres: hi havia una mestra que mentre es debatia qualsevol tema, es desentenia de manera ostensible, fins i tot obrint i llegint (o no) un diari. En el moment en què calia votar sempre, indefectiblement, es tractés del que es tractés, la seva frase era: "Me abstengo totalmente" i d'aquí no la vam treure ni tractant de prendre-nos-ho amb un cert to d'humor.

Bé, això ve a tomb de l'esmena a la totalitat dels pressupostos esgrimida pels membres de la CUP. És molt difícil dialogar o pactar amb qui d'entrada es tanca en banda. Entenc que no s'estigui d'acord amb algun punt, que es vulgui ampliar o canviar tal o qual partida i que s'arribi a una discussió constructiva, però esmenar la totalitat!!!! I sense oferir cap alternativa ni explicació mínimament coherent!!!!

Evidentment no sóc pas cap comentarista política ni més entesa que qualsevol persona mínimament interessada en l'actualitat del nostre país, però escolto, llegeixo, i després de donar-hi moltes voltes, segueixo sense entendre-ho.

He escoltat diverses valoracions al llarg de la setmana, algunes més versemblants o agosarades que d'altres, però la realitat és que ens hem quedat sense uns pressupostos bàsicament socials, com no podia ser d'altra manera, i seguirem a remolc d'uns més esquifits i prorrogats.

M'ha sorprès també la intervenció del representant de la CUP en el sentit que no s'esperava el rebombori que es va crear a raó de la seva negativa. I doncs, què s'esperaven? Que tot es quedés en un ji ji jaja? I valoro molt la decisió del President de presentat-se a una qüestió de confiança. Si més no, sabrem tots plegats en quin punt ens trobem perquè, almenys en el meu cas, des del moment que la CUP no va acceptar formar part de la Mesa del Parlament, o el que és el mateix, es va negar a assumir cap responsabilitat mentre exigia mostres de desobediència, ja em vaig començar a mal fiar.

Bé, ara tot torna a quedar en suspens fins el setembre, s'han perdut una gran quantitat de milions que estaven pressupostats per anar avançant en la creació de les estructures necessàries per la tant ansiada desconnexió, moltes beques de menjador pels nens de famílies desfavorides quedaran sense poder-se cobrir, moltes ajudes a famílies en risc no podran ser concedides... i no segueixo perquè la llista del que no es podrà aplicar és massa llarga i dolorosa.

Estic dolguda i tot ho veig molt fosc, ja em perdonareu.