dimecres, 3 de juny del 2026

La Zona de Interés:

Em permeto iniciar aquesta entrada amb una breu reflexió personal:
Vaig arribar al llibre atreta per la pel·lícula. I, tot i que no m'ha decebut la lectura, tampoc ha estat el què m'esperava. En la meva opinió, molt millor la pel·lícula. 
Adjunto l'enllaç vers el tràiler oficial de la pel·lícula per si és del vostre interès.


La Masella, 2026


Gairebé coneixem el protagonista d'aquest relat, en el moment en què fa una reflexió que segurament ara podríem considerar de caire masclista, amb un cert regust d'inseguretat:
Dormiré en el vestidor, como de costumbre, y abordaré a Hannah por la mañana. (…) Porque soy un hombre normal con necesidades normales. Soy completamente normal. Es lo que nadie parece entender.
Paul Doll es completamente normal.

I segueix divagant, gairebé sempre entre obscurs raonaments, massa cops relacionats amb més o menys claredat amb el sexe. En aquest cas, referint-se als presoners jueus:
-Estoy pensando. ¿Qué es lo que no les hacemos? No los violamos, supongo.
(…)
Cogemos a los más bellos y hacemos experimentos médicos con ellos. Con sus órganos de reproducción. Los convertimos en viejecitas. Y luego el hambre los convierte en viejecitos. 

Com veureu, gairebé tot el relat es basa en les reflexions del protagonista, deixant escàs marge (a diferència de la pel·lícula) a la seva esposa i als propis fills:
El ejército alemán es como una fuerza de la naturaleza: irresistible. Pero tiene que ser equipado y abastecido. El problema es la mano de obra.
(...)
Cuando ganemos, se supone que vamos a seguir haciendo muchas más cosas de estas que estamos haciendo ahora, ¿no? Los gitanos y los esclavos, etc.
(...)
Yo he tenido que romperme el lomo y sudar sangre, he tenido que matarme para llegar donde estoy. Pero alguna gente…, alguna gente nace con una cuchara…
(...)
Cuando terminamos de trabajar nos reunimos -aquellos que no nos hemos acostumbrado a ello y no nos hemos vuelto locos y charlamos y charlamos.
(...)
Amo a mi mujer con todo mi corazón, y le deseo toda la felicidad del mundo, pero tal como están las cosas estoy contento de no volver a verla jamás,

La casa on viuen el matrimoni amb els seus fills, es troba a escassos metres del camp de concentració i del incessant fum de les seves xemeneies on es consumeixen els cossos dels que han estat martiritzats i menystinguts jueus i altres col·lectius.
A la pel·lícula, la protagonista sembla voler ignorar aquest fet i se'n vanta del progrés de les plantacions dels seus vegetals i de la qualitat de la seva piscina, alhora que es beneficia de l'assistència gratuïta, per descomptat, de treballadors/esclaus procedents del camp:
Ver a esta raza en masa, a su aire, ahuyentará cualquier sentimentalismo humanitario, y muy de inmediato, además, no me cabe la menor duda. 
(...)
El tufo era peor que nunca, y seguía empeorando i empeorando por momentos…

Al llarg de tot el relat, sembla que al protagonista gairebé només l'importa fer ostentació pública i privada de la seva (suposada) virilitat:
Como poseedor de 2 Cruces de Hierro (de 1ª y de 2ª clase 9), estoy perfectamente seguro de mi virilidad, muchísimas gracias, y no necesito hacer bravatas nerviosas acerca de la potencia de mi lívido; en materia de urgencia carnal, como en todo lo demás, soy completamente normal.
(...)
La trágica frigidez de Hannah quedó al descubierto muy pronto en nuestro matrimonio. 
(...)
Nos casamos en 1928, en navidades. Una semana después, de vuelta a los alrededores de Rosenheim, la intuición de Hanna tuvo su ratificación médico: estaba embarazada de 6 semanas.
(...)
La tensión entre nosotros, sería justo decir, fue acrecentándose gradualmente. Así que cuando las relaciones conyugales llegaron al fin al punto de tener que reanudarse, éramos, ¿cómo decirlo?, casi unos desconocidos el uno para el otro.

De tant en tan, només de manera esporàdica i en funció de les possibles molèsties ocasionades per la situació de la seva magnífica casa, sembla que es vulgui qüestionar alguna cosa respecte al procediment de les forces nazis...:
Si lo que estamos haciendo es bueno, ¿por qué huele tan lacerantemente mal?
(...)
Alguien vendrá algún día al gueto o al campo y dará cuenta de la diligencia casi grotesca del odio alemán. (…) Los judíos sólo pueden prolongar su vida ayudando a su enemigo a lograr la victoria, una victoria que para los judíos significa… Qué? 

Però res no avança en els seus plantejaments bèl·lics, ni, per suposat personals:
Últimamente estoy aplicando mi actitud mental nueva a un replanteamiento de nuestros objetivos de guerra.
(...)
Son absolutamente necesarios, mis escarceos amorosos con Alisz Seisser…, porque ¿Cómo mantener si no la dignidad y el respeto de mí mismo?

I, ni que sigui un tant breument, li donarem veu a l'esposa que, a diferència de la pel·lícula, renega (o potser ho aparenta) del seu espòs:  

En septiembre de 1948 me empeñé en una tarea absurda.
(...)
Soy… Es triste. 
(…) 
Cuando te veo, huelo aquello. Y no quiero oler aquello.
(…)
Estuve casada con uno de los más grandes asesinos de la historia. 

 

 

La zona de interés
Martin Amis
Traducción de Jesús Zulaika
304 páginas 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada