FITES

En Miquel Calsina, en la introducció, ens situa en la biografia d'en Dag Hammarskjöld, l'autor:

Va exercir com a professor de Política Econòmica a la universitat d’Estocolm fins que el 1935 va ser nomenat secretari del Consell del Banc de Suècia.

(...)

Durant els anys al capdavant de la Secretaria General de les Nacions Unides, Dag Hammarskjöld va haver d’afrontar conflictes i episodis que marcarien a fons una etapa important de l’era de la guerra freda.

(...)

Va morir el 18 de setembre de 1961 en un accident aeri prop de Ndola.

A “Fites”, no només s’hi troben de manera paradoxal la riquesa de la vida interior d’un líder polític i la complexitat de l’exercici d’una responsabilitat de primer ordre 

(...) 

Aquest diari personal és la manifestació d’una manera d’entendre i de viure determinada, el que en podríem dir una "mística del servei públic”. 

I ja sense més preàmbuls, adjunto un breu recull d'aquells escrits que per alguna raó més m'han impactat. Com tots els reculls és quelcom molt personal que si us decidiu a llegir-lo potser hi trobareu d'altres amb que més us pugueu sentir identificats o atrets.

1925-1930 I va ser així:

No caminis mai mirant a terra, pendent d’on poses els peus. Només qui mira l’horitzó troba el camí. 

1945-1949 Cap a altres platges...?:

A cada instant et tries a tu mateix. Però de debò que és un “tu mateix”, la teva tria? Cos i ànima amaguen mil possibilitats.

(...)

De la vida, se’ns escapa la paciència. L’instint ens porta a fer fora a correcuita de la nostra esfera de responsabilitats tots aquells que considerem que podrien ser el resultat d’un experiment fallit d’aquesta vida nostra.

(...)

Qui busqui el més còmode i convenient n’obtindrà algun instant de satisfacció. Instants seguits de llargues estones de buidor que l’avergonyiran i l’arribaran a consumir. 

1951:

No ens podem permetre d’oblidar res. Ni tan sols el que ens fa més mal recordar. 

(...)

Recordem els nostres morts. Recordem el dia que van néixer i el dia que van morir. I recordem o fins a quin punt prometien, o el que van fer.

(...)

Tan sols qui en ret comptes cada dia mereix tenir poder.

(...)

Si això de morir-se també ha de ser per força un acte social, demano que em concediu la gràcia de poder marxar de puntetes, sense fer nosa a ningú. 

1952:

El més difícil de tot: morir-se “com cal”. Un examen que ningú no pot eludir. Però... quants l’aproven? I tu? Pregues perquè se’t concedeixi la força que et caldrà per superar-lo. I perquè el jutge sigui indulgent, també.

(...)

No renunciïs mai a les teves conviccions ni a allò que has aprés amb l’experiència només “perquè hi hagi pau”.

(...)

El que demano, que la vida tingui un sentit, és absurd.

Lluito per aconseguir l’impossible, doncs: que la meva vida tingui un sentit.

1953:

Ser lliure. Ser capaç de rebel·lar-se i de deixar-ho tot... sense mirar enrere. Deixar-ho tot i dir “Sí”.

(...)

Si, quan triïs el que sigui, ho fas pensant en tu, la teva tria no tindrà cap fonament.

1954:

L’orgull del vas resideix en la beguda que conté; la seva humilitat, en la utilitat. Així doncs, cal que hi busquem imperfeccions?

1955:

Decorar aquella segona residència és com procurar-se un nínxol: saps que, al capdavall després no hi viuràs pas.

(...)

Hi ha qui ha patit i en conserva les cicatrius, i hi ha  l’espectador...

1956:

Més enllà de l’obediència, atents a l’objectiu: alliberar-nos de la por.

Més enllà de la por: restar oberts.

I encara més enllà: l’amor.

I després què? Cal preguntar-ho? Després se’t demanarà una altra cosa de la qual ja saps tot allò que has de saber: que l’únic amb què l’hauràs de mesurar seran les teves forces.

(...)

Que si existeix, la “Vida”? Busca-la i viu-la. Viu-la com una realitat, t’adonaràs que aquesta pregunta no té cap sentit.

(...)

Un cop formis part d’aquest “disseny”, descobriràs que t’hauràs alliberat de la necessitat de ser un més del “ramat”.

1957:

Furtiu... En secret. Si no pots entrar a l’habitació, no et posis a mirar pel forat del pany. O rebentes la porta, o ho deixes córrer.

Aquell simple no parava de cridar al mig de la plaça, però ningú no es va aturar a contestar-li. I allò va confirmar que les seves tesis eren incontestables. 

 

Quan penso en els que hi ha hagut abans de mi,

em sento com el convidat a una festa que és a les acaballes

i de la qual els convidats d’honor ja han marxat.

Quan penso en els que vindran després de mi

-o en qui es quedarà quan jo ja hagi marxat-,

tinc la sensació que estic organitzant una festa

de la qual em perdré els millors moments.

 

 

 

Fites

Dietari espiritual d’un home d’acciò

Dag Hammarsköld

Introducció de Miquel Calsina

Traducció de Meritxell Salvany Balada

191 pàgines