L'escuma

Em permetré començar aquesta entrada amb el fragment d'una entrevista a l'autora que es va publicar al Diari de Barcelona l'11 de setembre del 2022, quan feia escassament uns dies de l'aparició del llibre al mercat:

En una entrevista amb l'ACN, Guilera explica que li interessava parlar de les malalties mentals i què passa amb la gent que té un malalt mental al costat i com hi conviuen. "Amb aquest llibre m'ho he passat molt bé i he fet un descobriment molt gran que és la ciència", destaca l'autora.

(...)

L'origen de la novel·la, assenyala, va ser parlar de les malalties mentals des de l'experiència de la ciència. 

Marxar cap endins o perdre de vista la realitat:

El dia que l’Esteve va parlar per primer cop, a la Lucía se li va acudir que el Sergi havia marxat cap endins com un forat negre, com la pell del cos que se li havia replegat sota les flames i com l’onada que se n’havia empassat les cendres. 

La Pedrera, Barcelona
JAUME PLENSA. POESIA DEL SILENCI

El cervell es deteriora, com qualsevol altre part del nostre cos, però aquest deteriorament, entenc que pot arribar a ser molt més dolorós:

És curiós com envelleix el cervell. Com es deteriora. Es fa petit com la roba mullada. Com algú que s’allunya per un camí fins a perdre’s de vista. Això fa el cervell.

(...)

En canvi, el temps es fa llarg, llarg. Cada dia, cada granet de sorra, llarg com tota la vida. I què en faig, amb tants dies, a banda de dormir-los i menjar-los i posar la tele? Cony, només em falta posar-me a comptar-los. Em voleu matar de pena.

(...)

I així com hi ha portes que es bomben misteriosament, n’hi ha d’altres que de cop s’estreteixen i no es pot passar si no és d’un en un. 

I coneixem en Juli; és músic, un músic reconegut, que gairebé la primera peça que va aprendre va ser "El cant dels ocells". I ara...:

El pitjor no és no recordar-lo, “El cant dels ocells”. Les notes. El pitjor és no sentir-les: mi-la-si-do-re-mi. Si saps la peça, saps les notes; si no saps les notes, no saps la peça. (...) Doncs ni les notes ni la peça ni la posició.

Malgrat això, encara pot fer algun concert, atendre compromisos ineludibles:

El Juli no es fixa que els dits li tremolen i les mans li tornen a suar, no es fixa ni s’hi vol fixar, que l’oblit no marxa, que es quedarà.

Només es corda, es posa el coll bé i surt a saludar com si aquest dia fos un de nou. 

Arribats a aquest punt, em permeto adjuntar una llarga definició que m'ha semblat prou aclaridora de tota la història en particular, i de l'Alzheimer en general:

Les primeres manifestacions de l’Alzheimer es donen en l’àmbit de la memòria explícita, d’aquí que et costi recordar els noms de persones properes o que tinguis llacunes sobre el teu passat. (...) L’altre gran sistema de memòria, la implícita, no es veu afectat fins als estadis més avançats de la malaltia. La memòria implícita s’encarrega de totes les habilitats motores i emocionals que duem a terme de forma automàtica i inconscient. 

(...)

A vegades el nen-ancià senzillament no vol recordar. No cal, gràcies. Ni vol tocar peces de memòria, n’estic fart, collons. No vol perquè fa mal i perquè és esgotador, continuar, esforçar-se perquè: per què?

No és l'únic trastorn del què parla l'autora, però he decidit centrar-me en aquest aspecte que m'ha semblat el més central del relat general, tot i que no em puc resistir a recollir aquesta definició/comparació que ens fa referent a les malalties mentals i als forats negres:

El forat negre és una divergència entre dues formes de veure el món, relativitat general i mecànica quàntica, coses grans versus coses menudes, llunyanes versus pròximes i el lloc precís on s’esdevé aquesta discussió és l’horitzó d’esdeveniments. 

La Pedrera, Barcelona
JAUME PLENSA. POESIA DEL SILENCI

Potser podrem dir els profans:

Ben mirat, el problema no és l’oblit. L’oblit rai. I morir-se rai, també (...) L’oblit sol arribar amb un record agafat a la mà. 

Diuen els científics:

Els vells diuen que no és possible tornar d’un forat negre, com una porta que es tanca i desapareix.

(...)

Llavors hi ha els nous. 

Els nous diuen que sí que és possible sortir d’un forat negre.

(...)

Com recuperar la informació. 

És una lectura farcida de música i l'autora ens ha volgut deixar la referència a totes i cadascuna de les peces. Ho fa al final del llibre, adjuntant el llistat i un codi QR que dona accés a les melodies:

No voldria deixar de referenciar la música que apareix al llarg del llibre, font inesgotable d’atmosfera, temperament, tensió i ritme, sense la qual aquesta història no seria.

L’escuma

Hel·lena Guilera Recoder

243 pàgines