Llívia
Maig 2026
Sabem per experiència que a la mort no l'importen les paraules i que, quan és arribat el moment, mai no podrem vèncer-la.
El fil conductor d'aquest escrit són, entre d'altres: Thomas Mann, George Orwell, Antoine de Saint-Exupéry, Simone Weil i Janusz Korczak.
I entrem de ple en el relat amb Thomas Mann, novel·lista:
La tarda del 23 de juliol de 1955, un pacient de
fama mundial va ingressar d’urgència a l’hospital de Zúric. (...) Al seu torn, (la
dona del pacient) va fer saber al metge que en cap cas s’hauria d’informar el
seu marit sobre la veritable naturalesa de la seva malaltia. Ni ell, ni el
personal d’infermeria li’n podien parlar.
(...)
Ell no pot viure sense mi, ni jo sense ell.
Continuaré venint aquí fins que pugui tornar amb mi a casa nostra.
(...)
Per a Mann, l’amor i la paraula vencedora de la
mort són el mateix, perquè l’amor que li va donar Katia era com la paraula que
s’havia fet carn, era la seva vida, era la que va donar vitalitat a la seva
vida, la que va donar vida a la vida!.
Jamusz Korezak, Pediatra i escriptor polonès:
La seva vida va començar el 1878 a Polònia, on va
néixer com a Henryk Goldszmit en una família jueva laica.
(...)
Després d’haver treballat durant un temps com a
pediatre, el 1912 Korezak es fa càrrec de la direcció d’un orfenat.
(...)
Per a Janusz Korezak la veritable “bandera de
l’esperança” sempre havia estat “l’educare”, l’educació a la qual cada nen té
dret i que necessita per créixer.
Antoine de Saint-Exupéry, escriptor i poeta, francès:
El 31 de desembre de 1940, el vaixell “Siboney”
atraca al port de Nova York procedent de Lisboa. A bord hi havia centenars de
passatgers. (...) Entre ells hi havia l’escriptor Antoine de Saint-Exupéry.
(...)
Som al gener del 1941.
(...)
El desig fervent de Saint-Exupéry s’havia
complert: els Estats Units es disposaven a unir-se a la lluita per la victòria
de la Democràcia.
Julius Robert Oppenheimer fou un físic americà. Se'l coneix com "El pare de la bomba atòmica" :
Nascut l’any 1904 a Nova York, és
testimoni d’una època en què les masses han degenerat.
(...)
La idea que amb l’arribada de la bomba atòmica no
hi hauria més guerres ha demostrat ser una vana esperança.
Irma Seidler, pintora hongaresa:
La vida d’Irma Seidler va acabar el 18 de maig de
1911. Era artista i encara jove, només tenia vint-i-vuit anys. La seva mort no
va ser una gran notícia per al món.
(...)
El que saben els humans d’ells mateixos, les seves
vivències més profundes s’expressen en sons, en imatges, es tradueixen,
únicament i exclusivament a la nostra llengua, la llengua de les Muses.
George Orwell, escriptor i periodista anglès:
El 8 de juny de 1949, George Orwell publica la
seva novel·la 1984. (...) Som a l’any 1948, la guerra s’ha acaba, i a Europa i
als Estats Units predomina una certa eufòria perquè el mal hauria estat en gran
part derrotar.
(...)
Un any després de la seva publicació, l’any 1950,
va morir l’autor del llibre que li donaria fama mundial.
Sigmund Freud, metge i neuròleg:
Durant la Primera Guerra Mundial, als hiverns de
1915-1916 i 1916-1917, el professor doctor Sigmund Freud fa, els dissabtes al
vespre, les seves conferències públiques.
(...)
Freud era un mestre en l’art de dir veritats
incòmodes.
Bé, arribo al final, i no vull deixar oblidats altres personatges dels que ens comenta l'autor: Friedrich Nietzsche, filòsof alemany. George Orwell, escriptor anglès. Nicolau Maquiavel o simplement Maquiavel, filòsof polític i escriptor italià...
No voldria tancar aquest recull sense fer referència a un escriptor.
Ell no és pas anomenat en el recull que comparteixo,
però parla de la mort...
i de la paraula...
Cliqueu l'enllaç.
Quan no quedarà res, quedarà la paraula..
La paraula vencedora de la mort.
Històries sobre la veritable grandesa
Rob Riemen
Traducció d’Auke Oosterhoff
176 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada