dijous, 10 de novembre de 2016

Patti Smith


Realment aquest és un cas molt clar de que les aparences enganyen. Pels qui no coneixeu la Patti Smith adjunto un enllaç a una de les seves actuacions. Una noia dura, d'aspecte un tant descurat, gens sofisticada, desafiadora, fins i tot amb una certa agressivitat en els seus gestos i expressions.

Almenys aquesta va ser la impressió que em vaig dur quan gràcies a un bon amic que me'ls va facilitar, vaig revisar alguns dels vídeos de les seves actuacions publicats. I aleshores, vaig començar la lectura d'aquest breu llibre que a mode de memòries ens relata alguns moments de la seva vida.

És una lectura senzilla que es pot fer en poc més d'una hora i que té un regust de dolçor i poesia reposada que no deixa indiferent:

Todo lo que contiene este librito es cierto, y tal como está escrito ocurrió. Escribirlo me arrancó de mi extraño letargo
(...)
Escribía a mano en papel cuadriculado, y el 30 de diciembre de 1991, el día de mi cuarenta y cinco cumpleaños, acabé el manuscrito
(...)
En nuestra pequeña casa éramos ocho, contando con el gato de mi madre, Mittens, y mi perra Bambi.

I així, d'una manera gairebé onírica va rememorant petits instants bàsicament de la seva infantesa: 

Qué felices somos de niños. Cómo se atenúa la luz con la voz de la razón. Deambulamos por la vida… un engaste sin gema. Hasta que un día doblamos una esquina y ahí está, en el suelo, delante de nosotros: una gota de sangre con facetas, más real que un fantasma, brillando. Si la removemos podría desaparecer. Si no actuamos nada se habrá reivindicado.
(...)
Junté las manos y me incliné, y dejé mi puesto para ir tras el ruido de la vida

Per la Patti, l'opinió del seu pare comptava molt, per això li va portar un dels exemplars acabats d'imprimir, però passaven els dies i ell no li comentava res, fins que un dia poc abans de morir, quan ja pensava que no se l'havia llegit, li va fer un breu comentari: 
“Patricia, he leído tu libro” “Escribes bien”.

No hi puc estar més d'acord.
-        




Quiso el destino que yo tomara una senda que se alejaba mucho de la de mis antepasados, pero sus costumbres también son las mías. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada