Perquè no et perdis pel barri

X-"La seva nova novel·la, Perquè no et perdis pel barri, que Proa i Anagrama posaran a la venda dimecres, comença amb un fet real. Quan vostè, de nen, va ser confiat juntament amb el seu germà a una dona misteriosa en una mansió d'on entraven i sortien visitants estranys..."

P-"Sempre et serveixes de la teva pròpia vida, però no és un llibre autobiogràfic sinó una ficció. He tingut una infantesa peculiar, els pares em deixaven contínuament a cura d'amics seus que jo no coneixia, en cases estranyes. En aquell moment em semblava natural... "

Fragment d'una entrevista a La Vanguardia XAVI AYÉN, Barcelona 30/05/2015 

Val a dir que l'inici del relat conté gairebé tots els elements d'un "Thriller": Una trucada inesperada al domicili d'un vell escriptor, una llibreta d'adreces recuperada per un desconegut, una cita un tant inquietant amb uns personatges misteriosos (En Guilles Ottolini i la Chantal Grippay) que semblen saber molt de'n Daragane, el protagonista:

El telèfon havia sonat cap a les quatre de la tarda a casa en Jean Daragane, a l’habitació que anomenava “el despatx” (...) En Daragane tenia ganes de penjar. Però de què li serviria? L’aparell continuaria sonant, sense callar mai. I, llevat que arrenqués definitivament el cable del telèfon...

(...)

El telèfon va sonar a la tarda, a la mateixa hora que l’altre dia, i va pensar que devia tornar a ser en Guilles Ottolini. Però no, era una veu femenina. (La Chantal)

(...)

En Gilles ha llegit tots els seus llibres i s’ha informat sobre vostè... 

Sap moltíssimes coses sobre vostè... 

Vagi amb compte amb ell... El voldrà veure cada dia... No li deixarà ni un segon de respir... És un paio...

-...enganxós?

-Sí, molt enganxós. 

Però a mesura que avancem en el relat, aquest s'esdevé un viatge al passat de'n Daragane, un record per fets i persones que creia oblidades i que en un temps ja llunyà havien estat profundament significatives. I tot i no ser poc, quan arribes al final, et deixa una sensació que potser podria resumir-se en un Oh!!!, però i els personatges inicials on s'han quedat? I el misteri de l'estranya relació entre la Chantal i en Gilles? I la incògnita de l'oblidat vestit negre amb unes orenetes brodades que ha desassossegat en Daragane?

Tot queda sense resoldre, és més ni es torna a mencionar:

Per què hi ha gent l’existència de la qual ignoraves, amb qui només coincideixes una vegada i que no tornaràs a veure més, que exerceixen en secret un paper important a la teva vida?

En la meva opinió, la història prometia molt més del que acaba resultant. Potser és que a l'autor l'estaven apressant per publicar-la? Aquest extrem el desconec, però si el llegiu, agrairé els vostres comentaris al respecte.

Un s'assabenta, sovint massa tard per parlar-li’n, d’un episodi de la seva vida que una persona propera li ha ocultat. L’hi ha ocultat de debò? L’ha oblidat o més aviat és que, amb el temps, ha deixat de pensar-hi. O, simplement, no troba les paraules. 

(...)

No, no tornaria als llocs per veure si els reconeixia. L’espantava massa que la pena, evitada fins aleshores, es propagués a través dels anys com al llarg d’una metxa d’explosiu.