dissabte, 25 de març de 2017

El pont dels jueus



Una mica massa "best-seller" pel meu gust, però tot i això li he trobat un cert encant a aquesta novel·la, que no llibre històric, de'n Martí Gironell que narra amb força fantasia, segons ell mateix adverteix, la construcció del pont de Besalú.

Ens trobem amb en Prim Llombard, un en altre temps reconegut mestre d'obres, que ara ha triat la vida retirada amb el seu fill Ítram, que tindrà un protagonisme especial. El mestre rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat.

Prim ben aviat s'entusiasmarà amb el projecte i junt amb el seu fill es desplaça a Besalú per posar-hi mans a l'obra:

Prim s’entusiasmava amb el que explicava; malgrat que només era una idea esbossada en un plànol, ja la veia executada. 
(...)
Ítram estava totalment absort i bocabadat, fascinat per la traça d’aquells artesans, capaços de crear d’una inofensiva branca d’arbre una arma que ben utilitzada podia ser letal. 

El relat ens mostrarà tots els entrebancs que s'anirà trobant al llarg de la realització del projecte, la majoria provocats pel cambrer del bisbe, el qual, envejós, cobdiciós i lasciu, no dubtarà a emprar fins i tot forces ocultes per tal de boicotejar l'obra:

El germà Florenci donava voltes i voltes a l’acalorada discussió que havia mantingut amb el nou mestre d’obres (...) Era un dels pocs monjos que havia exercit d’arquitecte i havia definit la forma i dissenyat l’estructura del monestir de Sant Pere. No va arribar a ser el responsable ni el tracista de la construcció, però la seva formació no podia acceptar la manera de construir que propulsava aquell foraster. 

Sens dubte, en aquesta fantasiosa narració, els jueus hi juguen un paper important, guiant al jove Ítram a través d'un passadís secret que el permetrà burlar el setge a que han estat sotmesos, i contactar amb els reforços. En respecte a la no sempre amistosa relació dels jueus amb l'església, recullo una reflexió que m'ha semblat encertada:

Sembla que no pugui ser que, per una banda, l’Església no toleri ni accepti els jueus, però, per l’altra, els receptacles on dipositen les relíquies dels seus sants i les eines per a les seves misses les confiïn a les mans dels jueus... Són ben bé l’esperit de la contradicció.

Bàsicament, aquesta és la història, amb un final d'aquells de "van ser feliços i van menjar anissos"

En resum:

Aquesta novel·la parteix d’un fet històric: la construcció del pont de Besalú a principis del segle XI.
(...)
Els noms i les situacions són ficcions creades per l’autor. La ficció també permet a l’autor prendre’s la llicència de fer conviure personatges molt allunyats en el temps que difícilment van arribar a coincidir.
(...)
Respecte als fets que s’expliquen a la novel·la, n’hi ha de verídics i documentats, i d’altres d’inventats.
(...)
La presència de la comunitat jueva a Besalú està documentada a partir del segle XIII. (...) Se sap, però, que al segle XI -en la primera part del qual se situa l’acció de la novel·la- ja hi havia jueus a Besalú. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada