dimarts, 28 de març del 2017

Miguel Hernández

El 28 de març del 1942, a l'edat de 32 anys, moria per tuberculosi a la presó d'Alacant, on complia una pena de 30 anys, el poeta Miguel Hernández, detingut per defensar la República.


LAS ABARCAS DESIERTAS

Por el cinco de enero,
cada enero ponía
mi calzado cabrero
a la ventana fría. 

Y encontraban los días,
mis abarcas vacías,
mis abarcas desiertas.

Nunca tuve zapatos,
ni trajes, ni palabras:
siempre tuve regatos,
siempre penas y cabras.

Me vistió la pobreza,
me lamió el cuerpo el río,
y del pie a la cabeza
pasto fui del rocío.

Por el cinco de enero,
para el seis, yo quería
que fuera el mundo entero
una juguetería.

Y al andar la alborada
removiendo las huertas,
mis abarcas sin nada,
mis abarcas desiertas.

Ningún rey coronado
tuvo pie, tuvo gana
para ver el calzado
de mi pobre ventana.

Toda la gente de trono,
toda gente de botas
se rió con encono
de mis abarcas rotas.

Rabié de llanto, hasta
cubrir de sal mi piel,
por un mundo de pasta
y un mundo de miel.

Por el cinco de enero,
de la majada mía
mi calzado cabrero
a la escarcha salía.

Y hacia el seis, mis miradas
hallaban en sus puertas
mis abarcas heladas,
mis abarcas desiertas.

que derriban las puertas,


Miguel Hernández


2 comentaris:

  1. Fantàstic poeta... i grans els dos discos que li va dedicar el Joan Manuel Serrat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecte. Coincideixo amb tu.
      Gràcies per comentar

      Elimina