Soldats del no-res

Joan García del Muro Solans és l'autor d'aquest llibre, dur i en cert sentit aclaridor que estudia, amb dades concretes i una extensa bibliografia, la conducta dels joves que es radicalitzen. Gairebé comença comentant l'objectiu del llibre. Amb les seves paraules:

El que ens interessa, en realitat, no és tant estudiar què és el gihad en sí mateix, com el que aquests nois i noies hi veuen, en el gihad. 

(...)

Alguns dels protagonistes i executors dels episodis més cruels que Estat Islàmic grava i difon a la xarxa són europeus. 

(...)

L’objectiu que ens proposem, però, és aproximar-nos reflexivament a aquest fenomen inquietant: intentar pensar sobre els milers d’europeus que, el darrer any, han deixat enrere la seva vida passada, i de cop i volta, han marxat a Síria per incorporar-se a les files de l’exèrcit de l’Estat Islàmic. Molts són nascuts a Europa, altres hi resideixen des de molt petits. No semblen haver dubtat, però, a deixar-ho tot i anar a combatre en una terra que no és la seva. 

La xarxa que es dedica a captar aquests futurs soldats tenen ben tipificades les diverses tipologies dels joves als qui s'adrecen. És tan aclaridor tot el contingut que sobren les meves reflexions que no podrien reflectir el sentir de l'autor:

Mites que el nou discurs terrorista utilitza per seduir diferents tipologies de joves:

Lancelot, o el mite d’aquells que persegueixen l’ideal cavalleresc.

Madre Teresa, o el mite d’aquells que se’n van per una causa humanitària. (...) Normalment és el model que ofereixen a les noies menors d’edat.

El qui porta l’aigua, o aquell que, simplement, busca un grup al qual pertànyer. (...) El que és atractiu és sentir-se un d’ells, ser-ne un.  És un mecanisme psicològic ben conegut i utilitzat habitualment per grups mafiosos, bandes criminals, sectes destructives, etcètera.

City of duty, o el mite dels que volen, simplement, disparar. Disparar i sentir-se part d’un escamot de combat. (...) Són nois aficionats a les armes, que busquen una aventura bèl·lica.

Zeus, o el mite d’aquells que busquen l’omnipotència i el poder. (...) Específicament dissenyat perquè s’hi identifiquin joves amb dificultats per a trobar límits. Per a joves que ja són adeptes, habitualment, a conductes de risc: vandalisme, petits robatoris, tràfic de drogues a petita escala, alcoholisme, drogoaddicció...  (...) De tots cinc mites, aquest és l’únic en el qual les filmacions de decapitacions o d’altres actes de bestialitat similar tenen un pes significatiu.
(...)
Bons coneixedors de la nostra realitat, més que plantejar grans qüestions teòriques, els islamistes presenten un model ben atraient que els nois i noies puguin adoptar sense pensar gaire. (...) Per atreure’l al grup, més que obrir discussions, mostren un camí perfectament traçat, que els nois puguin seguir sense gaires complicacions.

Amb tot i malgrat en ocasions estiguem temptats a fer-ho, cal no confondre Islam amb terrorisme. Segons les dades de què es disposa, es pot concloure que en general els joves captats no són especialment practicants:

Uniformitzar l’islam fins al punt de considerar-lo un bloc monolític i homogeni és un disbarat comparable només amb el d’uniformitzar l’occident cristià actual fins al punt de considerar-lo un bloc monolític
(...)
En la seva vida anterior, eren bons nois, alguns una mica despistats des del punt de vista moral, però absolutament incapaços de cometre -ni tan sols d’imaginar-s’ho- cap de les monstruositats que a hores d’ara cometen.
(...)
La primera cosa que fan, en passar la frontera de Turquia amb Síria, és desprendre’s del seu antic passaport, canviar de nom, d’aparença i renunciar a la seva antiga identitat.

Tenen un bon domini dels mitjans audiovisuals dels quals es serveixen per donar publicitat a les seves accions profundament cruels i sagnants, l'objectiu de la qual és difondre la por:

Una de les característiques més angoixants que es poden trobar en les innombrables filmacions que ens arriben de crims perpetrats per gihadistes europeus és l’assossec, la fredor indiferent, la inhumanitat amb què nois acostumats a viure en la nostra societat cometen les atrocitats més inimaginables

(...)

Por i pensament. La relació mútua entre l’una i l’altre és, pràcticament de proporcionalitat inversa: com menys educació, més por i com més educació menys por. (...) La por “d’allò que és desconegut”. 

(...)

És sabut que la por és un dels nostres afectes més fàcilment induïbles. La por s’encomana. (...) Bona part de les pors més notables són invencions socials. 

(...)

No serem mai més vulnerables que quan estem espantats.