La vegetariana

A Yeonghye, la protagonista de la història, de Han Kang, la coneixem a través dels ulls dels altres; el marit, el cunyat, i de manera un tant tangencial, la germana gran. Difícilment sabem què pensa, què espera, que desitja...

Tot i que algun crític l'ha titllada com a "gore" no crec que sigui una definició gens correcta: Al meu parer, és una novel·la una tant pertorbadora i molt colpidora que sens dubte convida a la reflexió.

Al Pròleg trobem una síntesi molt encertada del què ens espera de la lectura de La vegetariana:

La vegetariana explica la història d’una dona qualsevol, “insulsa” a ulls del propi marit, el qual reconeix haver-la escollit precisament per la seva manca de qualitats. 

I certament, segons paraules del seu marit, del que curiosament desconeixem cap detall del seu aspecte físic i que tot ens fa pensar que tampoc té cap atractiu especial i que el seu caràcter és més aviat anodí: 

Vaig casar-me amb ella justament perquè no se li veia cap atractiu especial ni cap defecte particular. 

(...)

Mai no m’han agradat els excessos (...) A mi, les noies boniques, intel·ligents, atractives o d’una família rica em resulten persones incòmodes. 

La Yeonghye, com també la seva germana gran, de petites van patir la violència física del seu pare, brusc i autoritari: La Yeonghye tenia quatre anys menys. Les dues germanes havien crescut sense barallar-se. Des de petita, quan rebien l’una rere l’altra una bufetada del seu pare, ella protegia la Yeonghye i sempre sentia una responsabilitat gairebé maternal.(...) [El pare] Havia participat en la guerra del Vietnam i se sentia orgullós d’haver rebut una condecoració militar, i un cop casada, tot i que el marit no la colpeja, es confabula amb la família, i també exerceix un altre tipus de violència menys evident, però tanmateix igual de perversa, des del moment que ella, a partir d'un estrany somni, decideix deixar de menjar carn i, fins i tot, es desfà de qualsevol objecte que fos confeccionat amb la pell d'algun animal, sense acceptar que cap tipus d'aliment que no sigui de caràcter vegetal entri a casa, i així arribarà a patir també la violència social: 

Ningú no deia res, però semblava clar que tothom es preparava per renyar-la.

(...)

Un cop passada la sorpresa o la perplexitat, sentia que detestava la meva dona

(...)

No tenia sabates de vestir perquè havia llençat tots els productes de pell. 

Colpida per la violència d'un sopar familiar en què tothom s'entesta a forçar-la a menjar carn, arriba a lesionar-se i és el cunyat qui en una primer moment aconsegueix tallar l'hemorràgia i en un taxi la porta a l'hospital. No trigarem a saber que aquest home se sent atret sexualment per ella:

Tot el que hi havia al taxi feia olor de la sang de la cunyada una tarda d’estiu, l’amenaçava, li provocava nàusees, i l’ofegava.

(...)

Pensava que el fet que la sang de les seves venes li hagués tacat la camisa blanca, abans d’assecar-se i agafar un color marró, podia ser un indici xocant i inexplicable del destí. 

(...)

Semblava una persona normal. “No, en realitat és una persona normal”, va pensar, “el boig sóc jo”

A grans trets, la història es precipita; el marit l'abandona, el cunyat, un artista visual, cerca la manera de tenir relacions amb ella, la germana descobreix una història força sòrdida que la porta a recloure la Yeonghye en un sanatori mental i a ella a deixar totalment d'ingerir cap tipus d'aliment.

“On va començar el problema?” (...) “Com va començar tot allò? O més ben dit, quan va començar a enfonsar-se tot plegat?” 

(...)

Sempre havia estat una persona callada, però després d’allò va ser impossible comunicar-s’hi.

(...)

El dia que va portar la Yeonghye a aquest hospital per primera vegada.... Era una tarda clara al començament de l’hivern. 

Per descomptat que tots els fets van evolucionant fins a un final que segur no és el que us esteu imaginant i que us convido a descobrir llegint la novel·la:

No podia ser, que el que desitjava la Yeonghye des del començament fos la mort?

(...)

El teu propi cos és l’únic a qui pots fer mal. És l’únic amb el que pots fer el que vulguis. Però no t’ho permeten, això tampoc.