dijous, 11 d’octubre de 2018

Deixar enrere




ENTSPRINGEN, sens dubte un títol estrany el d'aquesta breu història escrita per en Antoni Marí, un autor desconegut per a mi que, val a dir, m'ha sorprès agradablement.

D'entrada la història és força senzilla: Un jove de divuit anys recentment celebrats, s'embarca en una breu travessa per deixar la illa on ha nascut i viscut fins  aleshores, per anar a estudiar a Barcelona:

Era la primera vegada que en Manuel agafava el barco tot sol. Sempre hi havia anat acompanyat per algú de la família. 
(...)
Hi havia balandres que transportaven mercaderies, però el vapor correu, de setanta- si metres d’eslora i una capacitat de prop de quatre-centes tones, era l’única embarcació de què disposava la població de les illes per desplaçar-se a terra ferma 

Un cop acomiadats els parents i amics que l'han acompanyat, després d'escoltar les darreres recomanacions de la mare i de comprovar amb una certa decepció que aquella amiga especial ha decidit no acostar-s'hi, però en canvi sí hi ha acudit un bon amic, gairebé un mentor, que li fa entrega d'un voluminós sobre que més endavant sabrem que conté una certa quantitat de diners per facilitar-li els primers temps a la gran ciutat, comença la travessa; en Manuel va passant balanç del què ha estat la seva vida. De manera sorprenent, donada la seva edat, s'adona que no sent cap mena de recança pel fet d'allunyar-se de la família i amistats:

No sentia cap nostàlgia, ni neguit, ni recança; aquell lent allunyament del que deixava enrere era un alliberament que li omplia d’aire el pit i l’alleugeria del pes i la responsabilitat que, creia, l’imposaven els altres.
(...)
No se n’havia emportat cap de les seves pertinences, les havia deixades totes; els afectes i els hàbits, així com els sentiments, s’havien quedat a casa i ara, pensava, no li quedava res en què pogués recolzar la buidor que sentia

Sempre havia estat un nen rebel poc donat a seguir les recomanacions, estrictes, imposades per la mare..

El seu caràcter rebel s’havia manifestat ben aviat no volent menjar el que li servien, resistint-se a fer un encàrrec que se li havia encomanat o oposant-se obertament als costums domèstics que, amb severitat, havia prescrit la mare.
(...)
Complaent amb els fills, la mare havia esta educada d’una manera disciplinada i severa -com a filla d’un militar d’alta graduació que era-, i no podia negligir cap de les exigències que li havien estat inculcades des de la infantesa

El nostre jove protagonista, ha descobert unes cartes que posen de manifest que com a moltes famílies hi ha un secret, en aquest cas relacionat amb la condició militar de l'avi matern, Higinio, i una decisió que va prendre i que reflectia el seu tarannà més inhumà i cruel, que no revelaré per no desvetllar l'aspecte més interessant del relat:

Era militar, militar de la vella escola.(...) Era franquista 
(...)
Tots amagaven un delicte i una agressió: contra els homes, contra la humanitat, contra ells mateixos.
(...)
El que havia decidit i fet el seu avi li havia donat raons per menysprear la humanitat
(...)
Va ser una experiència paradoxal i contradictòria, la lectura d’aquelles cartes.

El viatge es va desenvolupant només amb algun sotrac conseqüència del mal temps. Les reflexions  de'n Manuel acaben així, amb l'arribada a port i ja no en sabrem res més; el noi en el breu espai de temps que ha durat el viatge gairebé ha fet un pas important , una mena de ritu cap a l'edat adulta:

Tots els esdeveniments de la nostra existència poden donar sentit a la vida, encara que nosaltres no en tinguem consciència. 
(...)
És bo llegir, i necessari, però també és necessària la vida, amb tots els seus contratemps

I què significa Entspringen? És l'antic nom del vapor correu, que havia estat un vaixell de càrrega alemany i la traducció, significativa, és: 

“Saltar deixant-ho tot enrere” 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada