El llarg viatge

Tot i que el tenia a la llarga llista de llibres per llegir o autors per aprofundir, encara no havia llegit res de'n  Jorge Semprún , vaig començar pel que les biografies que he consultat contemplen com el seu primer llibre: "El llarg viatge", però ho he fet especialment perquè tracta un tema que em sembla interessant.

El seu, el que relata, és un viatge cap als camps de concentració:

Els camps de Polònia eren els més terribles, sembla que els sentinelles alemanys en parlaven en veu baixa. Hi havia un altre camp, a Àustria, on també valia més no anar a parar. I després hi havia un munt de caps, a Alemanya mateix, que si fa no fa eren iguals. El dia abans de marxar vam saber que el nostre comboi anava cap a un d’aquests camps, a prop de Weimar. 

Tal com el títol recull, va ser un viatge molt llarg i no cal dir que penós i tortuós, però algun cop des d'alguna escletxa del vagó podia albirar alguna petita escena, una engruna de paisatge....

És simplement que ells són a fora, que per ells hi ha camins, fajos al llarg dels corriols, fruites als arbres fruiters, raïms a les vinyes. Ells són a fora, senzillament, i jo en canvi sóc a dins.

I a dins, on estableix una certa relació amb un altre company de viatge, que morirà abans d'arribar al destí, s'adona del què és realment important:

Quan surts a fer un viatge com aquest, t’has de saber comportar, i saber què has de fer. No és només una qüestió de dignitat, és també una qüestió pràctica. 
(...)
La majoria havia amagat a les butxaques trossos de llonganissa, pa, galetes. (...) El més greu no seria la gana, sinó la set. (...) Per això havia amagat a les butxaques algunes pomes cruixents i sucoses i un tub de pasta de dents. (...) Estenies sobre els llavis una prima capa de pasta de dents i quan respiraves la boca s’omplia d’una frescor mentolada molt agradable. 
(...)

Cada vegada que es robava pa cadascun de nosaltres es convertia en un lladre de pa en potència. 
(...)

D’ençà que s’ha fet clar tinc la impressió que el meu cos s’ha de fer miques. Sento cada una d’aquestes miques separada, com si el meu cos ja no estigués sencer.

En cap moment no queda aclarit el per què de la seva detenció, possiblement tampoc no importa massa. En les llargues jornades del viatge, ho repassa un i altre cop. Fins i tot, en una breu parada, on manté un petit diàleg amb un dels soldats que els custodien, va més enllà:

Preguntar el perquè de la meva detenció, arribarem a l’altra banda de la pregunta. Perquè estic detingut perquè m’han detingut, perquè hi ha els que detenen i els que són detinguts. (...) Vet aquí el que pregunta, aquest soldat alemany. 

En Jorge Semprún, segons ell mateix escriu, tenia vint anys quan és detingut. Passaran quinze anys més, un cop alliberat, quan es decideixi a escriure aquest relat:

Cada nit és igual. (...) Tinc vint anys, puc esborrar de la meva vida un piló de coses. D’aquí a quinze anys, quan escriuré aquest viatge, serà impossible, això.
(...)

Estic tot sol, ben mirat, per recordar aquest viatge. La soledat d’aquest viatge serà com un corc, potser, durant tota la meva vida
(...)

De vegades, en un esclat, me’n recordo, no del que va passar, perquè no hi va passar res, no va passar res, mai, en cap moment d’aquell viatge, sinó dels records i els somnis que em van rondar o habitar durant aquestes hores que falten en el meu viatge, en la memòria perfecta d’aquest viatge.

I amb l'alliberació, el viatge de tornada i el dur camí cap a l'oblit:

S’havia acabat tot, ara refaríem el viatge en sentit invers, potser no s’esborrarà mai, aquest viatge. (...) Durant setze anys he provat d’oblidar aquest viatge i he oblidat aquest viatge. 

(...)

En el curs dels anys, cal dir-ho, m’han assaltat records, de vegades amb una precisió perfecta, que sorgien de l’oblit voluntari d’aquest viatge, amb la perfecció polida dels diamants que res no pot afectar. 

(...)
Avui, disset anys després d’aquest viatge, si em recordo d’aquell dia, quan intentava imaginar quina mena de vida podia haver-hi en un camp, se superposen imatges diverses, capes successives d’imatges.