L'única història

Els protagonistes de "L'única història"  de'n Julian Barnes són en Paul, un jove estudiant de dinou anys i la Susan, de quaranta-vuit, casada i amb dues filles ja grans.

Es coneixen jugant a tennis i poc a poc es va forjant entre ells una complicitat que acabarà anant més enllà de l'amistat.

El narrador és en Paul, això vol dir que coneixem la història exclusivament des del seu punt de vista: 

Heu de comprendre, espero, que us ho explico tot com ho recordo. Mai no he escrit cap diari, i la majoria dels protagonistes de la meva història (de la meva història!, de la meva vida!) o són morts o són ben lluny. 

En Paul, que està de vacances i molt avorrit, coneix gairebé de manera casual la Susan, juguen alguna partida, ella l'acompanya a casa en el seu cotxe, xerren, riuen, i encara que no ho saben, s'estan enamorant.

El matrimoni de la Susan ja fa temps que no passa pel seu millor moment, i tot i que no se'n sent, és vulnerable a l'encant i la joventut del seu nou amic i així és com acaba fent-li algunes confidències íntimes:

A hores d’ara sé que ella i el seu marit dormen en llits separats.

Passen els dies, les relacions cada cop es van fent més estretes. Ja no és només aquell primer enlluernament, s'han enllitat, han provat el sexe amb molt plaer per totes dues bandes, sense remordiments, i no en tenen prou amb això, volen, necessiten, estar junts, compartir-ho tot. I després d'un confós episodi, amb escàndol inclòs al seu cercle social, i en què la Susan és agredida, un cop més, pel seu marit, marxen plegats, però no de manera clandestina:

No vam partir en cap moment precís, ni tampoc vam escampar la boira a mitjanit i d’amagat.
(...)

Vam estar junts (sota el mateix sostre, vull dir) deu anys o més. Després la vaig continuar veient de manera regular.

I ja pràcticament arribo al final. Com hem vist, viuen plegats durant llarg temps, aleshores ella comença a mostrar una addicció per l'alcohol, el marit la segueix assetjant...

Hi ha coses que he omès, coses que ja no puc posposar més.
(...)

És prou forta per estimar-te, prou forta per fugir amb tu, però no prou per entrar en un tribunal i presentar proves contra el seu marit sobre les dècades de tirania sense sexe però farcides d'alcoholisme i atacs físics.

Aconsegueix que ella reconegui el seu problema, l'acompanya al metge i li fa costat en les cada cop més freqüents crisis:

Després de mesos d'estira-i-arronsa, aconsegueixes que primer vagi al metge de capçalera i seguidament a un psiquiatre. (...)  T’adones que la simpatia i l’hostilitat poden coexistir.
(...)

Ella no beu constantment. No pas cada dia. Es pot passar un dia o dos sense el consol de l’ampolla. 

De ben segur que hi ha moltes històries d'amor més o menys felices o compartides o sofertes, però també és cert que per a cada un de nosaltres com per en Paul, la nostra serà l'única,