Biografia del silenci

Una anotació respecte l'autor, en Pablo d'Ors és nét del gra Eugeni d'Ors. Ja sé que aquest fet no té massa o cap importància respecte a l'autor i les seves idees, però, almenys per a mi, ha estat un detall que m'ha resultat interessant.

M'endinso en el comentari del llibre: El silenci. Gran tema ples qui com jo mateixa, patim de tinnitus o acúfens com més us plagui anomenar-ho i que, pels que ho ignorin, no és altra cosa que un continu  i  més que molest soroll o brunzit a les orelles.

En aquest cas, l'autor es refereix a la meditació, però tot i això, tractar de meditar en silenci quan constantment tens un soroll ficat al cap és pràcticament impossible i ho puc afirmar perquè, molt lleugerament, ho reconec, ho havia intentat, més que res per provar si amb concentració aconseguia oblidar-me o senzillament mitigar el problema, però, potser perquè no vaig insistir, val a dir que no em va ser de cap ajuda.

En Pablo, ens dóna uns quants consell o pautes aparentment senzilles per assolir un bon estat de meditació profunda:

Fins i tot per al progrés espiritual cal tenir una bona imatge d’un mateix.

(...)

Vaig comprovar que quedar-se en silenci i amb un mateix és molt més difícil del que havia sospitat abans d’intentar-ho.

(...)

Estar atent a les pròpies distraccions és molt més complicat del que ens imaginem. 

(...)

Com més seus a meditar,  més vols seure a meditar. (...) Perquè normalment, vivim dispersos, és a dir, fora de nosaltres.

Aquesta és la imatge més bucòlica que he trobat en totes les propostes, però, és clar, tampoc crec que estigui a l'abast de tothom:

Fusta per cremar, llibres per llegir, vi per paladejar i amics amb qui compartir-ho. No fa falta gaire cosa més per a la vertadera felicitat.

També hi ha un altre impediment, i és que fer-nos conscients del que som no sempre ens és grat:

Tu ets el que queda quan desapareixen els teus pensaments.

(...) 

Pregunta’t per què estàs enfadat, d’on ha sortit la teva preocupació, com és que has començat a estar nerviós... Comprovaràs que aquesta indagació és curiosíssima i fins i tot divertida. Ser el que som ha passat a ser el repte màxim. 

(...)

Quan els pensaments, els sentiments, les imatges i les idees se’n van, ¿què queda?. Queda el que busques.

I què dir, o afegir a aquest definició de l'amor. Almenys jo, hi estic completament d'acord:

En l’amor autèntic no s’espera res de l’altre; en el romàntic, sí. Encara més: l’amor romàntic és essencialment, l’esperança que la nostra parella ens doni la felicitat. Sobrecarreguem l’altre amb les nostres expectatives quan ens enamorem.

Posseir, un dels més grans defectes o llasts de la societat i no dic de la "nostra" perquè sincerament crec que d'una o altra manera les societats en general pateixen en més o menys mesura d'aquesta tara:

Els éssers humans ens caracteritzem per un afany desmesurat de posseir coses, idees, persones... ¡Som insaciables! Com menys som, més volem tenir. 

I gairebé acabant, parlarem de la vida i la mort i no cal fer-ho des de una concepció cristiana o senzillament religiosa. Veieu si no:

El que és trist no és morir, sinó fer-ho sense haver viscut. (...) La felicitat no és absència d’infelicitat, sinó consciència d’ella.

(...)

Viure és preparar-se per a la vida. Tot esforç que invertim en nosaltres mateixos dona fruit tard o d’hora. Es clar que els fruits solen trigar a collir-se, però es cullen.

(...)

Al final d’un camí sempre estem sols i, a vegades, també al mig d’aquest camí. En canvi, rarament ho estem al principi. 

Tal com ja he dit a l'inici, entenc el missatge, però dissortadament crec que no està a l'abast de tothom, o potser ens cal molta constància: 

Meditar és, fonamentalment, seure en silenci, i seure en silenci és, fonamentalment, observar els moviments de la pròpia ment. Observar la ment és el camí. 

El Far de Sant Sebastià
2 de gener del 2015

 

Biografia del silenci

Pablo d’Ors

Traducció al català de Tina Vallès

125 pàgines