M'identifico en molts aspectes amb la Francie, la protagonista d'aquesta història, malgrat que ella que viu a Brooklyn compta amb un frondós arbre des d'on pot gaudir d'una certa intimitat, per llegir o només per passejar la mirada pel barri.
Ella tenia una biblioteca propera, antiga i atrotinada. La "meva" era moderna i ben dotada. Totes dues gaudíem de l'olor inconfusible dels llibres:
La biblioteca era petita, antiga i atrotinada. (...) Li agradava moltíssim l’olor que va sentir, una barreja de velles enquadernacions en pell, cola i tampons de tinta.
L'escola del meu barri en canvi, sí que era petita i atrotinada, però a mi m'encantava anar a escola, malgrat que, amb una part important de les professores, vaig patir el mateix problema que ella:
La Francie tenia moltes ganes que arribés el moment d’anar a l’escola.
(...)
El primer dia, la Francie, amuntegada amb altres alumnes de la seva mateixa condició, va aprendre moltes més coses de les que imaginava. Va descobrir l’existència de les classes socials en una gran democràcia. (...) Era evident que la mestra els odiava, a ella i als altres com ella, per una sola raó: perquè eren el que eren.
Gairebé encara recordo el moment que vaig aconseguir llegir els contes sense haver d'esperar el pare! De fet, quan vaig començar l'escola ja sabia llegir:
Quin moment més màgic quan un nen s’adona que sap llegir les paraules impreses! (...) El dia que es va adonar que sabia llegir va fer la promesa de llegir un llibre cada dia de la seva vida.
A la meva escola, aquesta "feina" la feia la mateixa mestra:
Un cop a la setmana, la infermera escolar passava per les classes i es posava d’esquena a la finestra. (...) La infermera escorcollava els cabells amb un bastonet llarg. Si hi descobria polls o llémenes, deia a l’alumna que es posés a un costat.
Tot i que també vaig conèixer temps de misèria i escassetat, a casa mai no es va arribar als extrems que ens narra:
Els Nolan vivien gairebé
exclusivament de pa sec.
(...)
S’alimentaven principalment
amb aquestes coses, fetes de pa sec, llet condensada, cafè, cebes, patates i
sempre el centau d’algun ingredient comprat a l’últim minut, afegit per
millorar el gust. De tant en tant menjaven un plàtan.
Jo llegia amagada sota els llençols amb l'ajuda d'una lot perquè encendre les bombetes a aquelles hores, ho tenia prohibit. Ara, el que llegia no tenia res a veure:
Abans de ficar-se al llit, la
Francie i en Neeley havien de llegir una pàgina de la Bíblia i una pàgina de
Shakespeare. Era una regla.
I segueix la vida de la nostra protagonista que creix, madura, estudia...
Eles nens tenen una idea vaga del futur. (...) Entre els onze i els dotze anys les coses van canviar. El futur arribava més de pressa.
(...)
Créixer espatllava moltes coses.
(...)
“Avui soc una dona”, va escriure la Francie en el seu diari a l’estiu, quan tenia tretze anys.
Tenir germans mascles, en segons quines èpoques, treia oportunitats a les noies de les que s'esperava que es cassessin i poca cosa més que no fos ocupar-se dels pares arribant a la vellesa:
¿Per què a ell, que no vol
estudiar, l’obligues a anar-hi? -va cridar la Francie-, i a mi, que vull
anar-hi, m’ho prohibeixes?.
(...)
Algun dia tindràs un
desengany, mare. Faré el que consideraré bo per ami i que potser no ho serà per
a tu.
El nou pis consistia en quatre habitacions (...) I, malgrat tot, hi creixia un arbre.
Com he dit al començament, al meu barri no hi havia arbres, però la vida tenia moltes semblances.
Una persona pot plorar durant molt de temps, però no pas eternament. I després cal fer altres coses.
Molt bona filosofia de vida.
Creix un arbre a
Brooklyn
Betty Smith
Traducció de Josep
Alemany
574 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada