Aquesta és la història de l'Anna tot i que també hi ha una part de Natalia, l'autora, que d'alguna manera va conèixer l'horror de la Segona Guerra Mundial quan el seu marit va ser detingut i torturat fins a la mort a la presó, el 1944.
En aquest relat, ens parla d'una família benestant que educa les seves dues filles:
Concettina y Anna tomaban clases de piano dos
veces por semana. (…) Ni Anna ni Concettina tocaban bien. Las dos estaban
hartas de aquellas clases y les habría encantado dejarlas, pero la señorita
María no quería que las dejaran.
(...)
Los Guindos era una casa alta y grande, con
escopetas y cornamentas colgadas en las paredes, con unas camas muy altas y
colchones que crujían porque estaban rellenos de hojas de maíz.
L'Anna, una noia un tant rebel amb idees revolucionàries, en un temps en què les dones estaven totalment sotmeses als homes, a raó d'una relació esporàdica amb Giuma, un jove estudiant de la que se sent enamorada, queda embarassada. La reacció del jove és només ajudar-la econòmicament per tal que se'n desfaci de la criatura mentre es desentén de qualsevol compromís:
La llevaba al cine porque siempre tenía dinero para sus gastos. También deambulaban por la ciudad, entraban en la librerías y miraban libros y revistas de arte.
(...)
Había hecho el amor con Giuma y sabía que él no la quería. (…) Ahora los alemanes habían ganado y ya no se podía hacer ninguna revolución.
(...)
Anna ya sabía que también ella iba a tener un niño. (La seva germana Concettina s'havia casat i just acabava de tenir una criatura)
(...)
Al principio ella había pensado un poco en que podrían llegar a casarse. Pero todo lo que había hecho él era darle mil liras para que buscase por su cuenta una comadrona en la ciudad.
Anna passa un breu temps de dubtes, fins que apareix en la seva vida Censo Rena, un home ric i bondadós, trenta anys més gran que ella:
Censo Rena era alto y gordo, con una cara que era todo pelos, bigotes y cejas.
(...)
El pueblo de Cenzo Rena se llamaba Borgo San Constanzo. (…) El pueblo estaba construido en medio del camino, y por el camino pasaba dos veces al día el coche de línea balanceándose bajo el peso de la gente encaramada a los estribos y en el techo.
Ell li proposa casar-se i fer-se càrrec de la seva criatura que inscriurà com a pròpia. L'Anna accepta i després del casament de conveniència, renuncia a les seves idees i s'acomoda ( o es resigna) a ser el que s'espera d'ella: Una bona esposa i mare:
Se había puesto muy gorda y pesadora, se pasaba el
día sentada con las manos en el regazo, dejando que le creciera por dentro el
niño.
No he pogut evitar recordar la mare, una dona que mai es va deixar doblegar a les exigències del temps que li va tocar viure. També va patir una guerra, la mal anomenada Civil, va passar fam, va criar el seu primer fill nascut entre bombardeigs, va patir la dura postguerra des del bàndol dels perdedors, va ser rebel, independent i lluitadora fins a la seva prematura mort.
Todos nuestros
ayeres
Natalia Ginzburg
Traducció de Carmen
Martín Gaite
354 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada