Un viatge cap a l'interior...

No ha estat el què m'esperava.

Una lectura que sense ser desagradable ni fer-se feixuga, m'ha aportat ben poca cosa, possiblement perquè m'esperava tota una altra cosa, inespecífica, però més interessant.

En essència, és un llibre que recull els pensaments i algun sentiment del seu autor en el transcurs d'uns viatges des de Bilbao a Nova York i a la inversa. 

Si ho he titulat com a un viatge cap a l'interior és només perquè durant els viatges, l'autor fa referència a alguns episodis familiars i a l'elaboració d'una de les seves novel·les per la que cerca informació. Gaire cosa més:

Tothom sap que la fantasia s’inspira en la realitat, però la llei de la ficció exigeix que només s’expliqui una part de la veritat. 

(...)

Pel desembre del 2002, vaig escriure la primera frase de la novel·la. (...) “Quan va néixer el meu pare, la casa ja estava en ruïnes” Aquesta va ser la primera frase que vaig escollir. 

(...)

El més important són les històries, siguin veritat o mentida, o totes dues coses. 

(...)

Vaig explicar-li a Fionna el projecte de la novel·la. El repte consistia a parlar de tres generacions d’una família sense tornar a la novel·la del segle XIX. 

(...)

Quan vaig començar a donar voltes a la idea de la novel·la, el personatge de l’avi Liborio em resultava al mateix temps incòmode i atractiu. El meu avi havia optat, en un moment determinat, per l’aixecament franquista. 

Malgrat aquesta impressió un tant negativa, no puc deixar d'admirar l'autor quan parla defensant la llegua i la cultura basca:

Recordo que, quan érem petits, nosaltres també teníem una còpia del Gernika penjada a la sala. Aleshores, a totes les cases del País Basc hi devia haver un Gernika. 

(...)

Els bascos sempre hem pensat que la nostra és una tradició literària menor.

(...)

Però el pitjor que podem fer és mantenir-la oculta. Al contrari, cal que convidem a tothom que ens visiti a entrar-hi i els oferim tot el que tinguem a casa, encara que el que oferim sigui poc i ho trobin pobre.

Tenim la tradició que tenim i amb ella hem d’avançar; això sí, reunint el màxim nombre possible d’adeptes. Perquè la millor manera de ventilar la casa és obrir les finestres.

Sense oblidar-se de les flors:

Sense oblidar de trobar temps per tenir cura de les flors. 

 

 

Bilbao-New York-Bilbao

Kirmen Uribe

Traducció de Pau Joan Hernàndez

185 pàgines 

Detall del mural Erromerian i
d'Aurelio Artreta 
Fotografia a partir de la sobrecoberta de llibre

No sé si he de creure el que em va dir la mare, potser es tracta d'una altra història imaginària. (...) El cas és que l'avi li va revelar a la mare que aquella (a l'esquerra de la imatge) era l'avia Ana.