Qui millor per resumir el llibre que la pròpia autora?:
Aquest relat és un invent dintre d'un altre invent: la realitat mateixa. (...) Alguns personatges d'aquest relat van existir, o encara existeixen. d'altres són de ficció. (...) Confio no haver ofès ni vius ni morts. això és un relat.
Nota de l'autora.
No he acabat d'entendre el per què la insistència en incorporar frases o fins i tot fragments de l'original de "Frankenstein"; al meu parer era del tot innecessari ja que la història que ens relata és prou original i no li calien comparacions, ni tan sols estrafer el títol.
En aquest cas, el/la protagonista principal és Ry (Mary) Shelley, un metge transgènere que s'enamora de'n Víctor, un professor que investiga noves formes de vida i que coneix en una fira de "vida artificial":
No soc especialment alt. (...) De constitució prima. (...) Quan em van operar la part superior, no hi havia gaire res a treure. (...) Per això he decidit no operar-me de la part inferior. Soc qui soc, però qui soc no és una sola cosa ni un sol gènere. Visc amb duplicitat.
(...)
Soc totalment femella, vaig dir jo. També soc en part mascle.
(...)
Des del meu punt de vista, va dir en Víctor, es pot entendre el cos com un sistema de suport vital del cervell. (...) El propòsit de la crioconservació és evitar cristalls de gel, que fan un dany enorme i irreparable al teixit.
(...)
Em pregunto: què és la vida artificial? Els autòmats no tenen intel·ligència; no són sinó mecanismes de rellotgeria.
En els dies que han començat l'amistat, i que s'enamoren mentre assisteixen a la Fira, visiten un centre de crioconservació en què en Víctor hi està molt interessat i n'és gran defensor i utilitza uns arguments que, al meu parer, tot i que mai no apostaria perquè em congelin un cop he mort, resulten molt raonables i perquè no dir-ho, convincents:
És curiós, va dir, que acceptem amb més tranquil·litat les accions invasives del començament de la vida. Des del 1983, els embrions humans s’han crioconservat amb glicerol i propilenglicol. Les millors taxes de supervivència d’embrions es donen en l’estadi de desenvolupament en què passen de dos a quatre cèl·lules. Ningú no sap exactament quants embrions humans s’estan crioconservant a tot el món ara mateix, però són com a mínim un milió. I el nombre de criatures vives que van començar com a embrions a temperatura de nitrogen líquid és de desenes de milers. Acceptem que podem impulsar una vida. Per què s’han de posar objeccions quan mirem de dissuadir la mort?
Descobrirem més aspectes de la vida d'en Víctor, sabrem de les seves investigacions secretes i il·legals en un cau misteriós on durà en Ry i del que se'n servirà per tal que li faciliti parts de cadàvers que pretén donar-los vida per confegir una nova forma de vida, fins a aconseguir reviure el cervell humà, potser sense cos, senzillament connectant-se a una màquina. Una nova manera de ser un Frankenstein?:
La mort és una insuficiència orgànica a causa de malalties, lesió, trauma o vellesa. La mort biològica marca la fi de la vida biològica.
(...)
Si et mors. Si et vitrifiquen. Si tornes a la vida a la terra en aquesta vall de llàgrimes, digues: on és la teva ànima?
(...)
No podem viure indefinidament amb forma humana en aquesta terra, i l’única manera de poder colonitzar de veritat l’espai és sense tenir forma humana. Un cop fora d’aquests cossos, podem gestionar qualsevol atmosfera, qualsevol temperatura, la manca de menjar i aigua, les distancies de tota mena, sempre que tinguem una font d’energia.
Tanmateix, si els autòmats tinguessin intel·ligència... seria suficient per dir que són vius? (...) Vida artificial. L’estàtua es desperta i camina. Però i la resta? Existeix allò que s’anomena intel·ligència artificial? El mecanisme de rellotgeria no té pensaments. Què és l’espurna de la ment? Pot ser feta? Podem fer-la nosaltres?
Frankissstein
(Una història d'amor)
Jeanette winterson
Traducció de Dolors
Udina
359 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada