Imaginem-nos una estació solitària, és fosc, i de sobte un soroll que, de moment no podem reconèixer; és un tret i va adreçat a nosaltres.
Així comença aquesta història que té tots els components d'un relat policíac, als que haig de confessar, que no en sóc massa afeccionada:
Quan van sentir espeternegar
un tret , que allà dins va ressonar amb un eco terrible, van entendre que ell
era molt a prop. Sense alè, es van repenjar a la paret del final del túnel. No
ni havia sortida.
 |
| Memorial Passatges a Walter Benjamin Cementiri de Port Bou Març 2024 |
El narrador ens diu que tot ho ha viscut en primera persona. En la ficció, ens el podem creure:
Molts dels fets ocorreguts els
he viscut i patit en pròpia pell. D’altres, els he vist passar, només n’he
estat testimoni, i he pres nota mentalment de tot el que passava al meu entorn.
Però sovint he entrat al bell mig de la història perquè les persones que
m’envoltaven em feien partícip de les seves vivències.
Una antiga relació, que ha mantingut l'amistat:
En Dani i jo vam estudiar la
carrera d’Historia plegats, i ens vam fer adults alhora. Després de moltes
preguntes existencials, vam descobrir que era lesbiana.
Una nova relació que també sembla que es descompon:
La part pràctica de la meva
nova situació estava encarrilada, però la part emocional començava a fer
aigües. Em neguitejava no tenir cap missatge de la Marion.
I una jove prostituta, Irina, que confia i alguna cosa més, en Morel, un inspector de policia molt cremat. Gairebé tots els ingredients de qualsevol sèrie de detectius:
L’inspector Sebastian Morel era de Portbou, fill de pare espanyol i mare francesa. Va tenir una infantesa difícil.
(...)
Tot li anava de cara fins que va perdre la dona i el fill enmig d’una operació policial que no va sortir bé. (...) Li costava delegar, anava a la seva i no tenia amics.
(...)
L’inspector Morel tenia problemes amb l’alcohol. (...) Quan les seves accions policials ratllaven el límit de les normes reglamentàries, sempre havia caigut dret, com els gats.
(...)
La relació amb la Irina, però, havia traspassat el rol de confident i s’havia convertit en una relació especial.
(...)
L’havia trobat en un bordell,
morta mentalment, espiritualment, i gairebé físicament.
Havia caigut durant una
batuda.
(...)
Amb disset anys s’havia quedat
embarassada d’un traficant de drogues de les xarxes que operaven en la ruta de
l’antiga Unió soviètica.
Ah.... i els "dolents" clar:
De prop feia una mica d’angúnia. (...) Era alta, prima, però mal girbada. (...) No es movia de l’entrada, mirant-nos, aguantant la porta mig oberta. Semblava que estava valorant si l’acabava d’obrir o si la tancava del tot. Finalment, es va apartar una mica, de mala gana.
(...)
A Europa, la cocaïna
normalment circulava de sud a nord. A l’inrevés era més excepcional, però en
terres de frontera marítima la droga tant pujava com baixava.
(...)
L’Igor, el macarró de l’estació de Portbou i que ens havíem trobat a Le Rayon Vert, era la diana de la seva venjança. La Ivet estava segura que era el culpable de la mort del seu germà.
(...)
Acabava de confirmar que Le Rayon Vert era la cuina d’un carregament de cocaïna. Tot a punt per tallar i embossar les pólvores blanques.
(...)
Els dos cotxes havien marxat de Perpinyà a trenc d’alba.
M'estalvio els detalls de l'operatiu policial, perquè el que de debò importa és que acabin enxampant els malfactors:
L’operatiu havia començat a
l’hora exacta, tal com li havia indicat la Irina, però al final només havia
estat un simulacre, una trampa.
(...)
En René es movia ràpid. Havia
de solucionar molts temes.
(...)
L’havien descobert. La tenien.
I l’hi feien saber.
(...)
No ho volia reconèixer
oficialment, però si havia agafat la responsabilitat de tot l’operatiu era
perquè en el punt de mira hi tenia l’Ígor Petrov, el cap operatiu de la banda
de traficants d’en Raimon Santaeulària.
Si aquella història havia començat en diferents punts divergents, tant en el temps com en l’espai, en aquell moment tot confluïa a l’estació de Portbou, com si fos l’acte final d’una representació. D’una tragèdia.
 |
| Grafit a Sabadell |
Via morta
Assumpta Montellà
301 pàgines
