Biografia del foc:

Espectacular, controlat,
inofensiu?

Foc controlat, espurnes vistoses, però no t'hi acostis gaire que també et pots socarrimar.

Un interessant recull de contes, somniats, inventats, plens de simbolisme on es pot parlar de tot i de res. Contes, en definitiva.

Aquesta és només la meva tria, però n'hi han molts més.

Casoris, divorcis, incomprensió, recels... La Vida que a voltes és foc, a voltes flama i a voltes caliu que una ventada es pot endur lluny.

Divorci is ok meme:

Fa poc que ha començat a conèixer més el seu pare. Abans el veia poc. Ara que s’han divorciat, el pare de vegades se l’ha d’endur a la feina. No sap què fer-ne. No té amb qui deixar-la. No sap què li agrada. No sap qui és.

Ell també fa poc que ha començat a conèixer més la seva filla. 

I seguint amb la vida. En aquest cas, la que comença i tot és, o ho sembla, net, fàcil, esperançador.

Els meus tancs:

Quan ets petita creixes de pressa; les sabates, els pantalons, la vida, de seguida et queden estrets, curts, com el tanc, dins del qual jo semblava una nena inflada, massa grossa per cabre-hi.

(...)

Aleshores encara no hi havia enemics.

(...)

El primer batiscaf me’l vaig comprar jo. Era vermell i tenia una escotilla estreta que m’obligava fer contorsions per entrar-hi.

Els esguerrats:

Agost. França. Són en una ciutat a la desembocadura del Sena on ella s’ha entestat a anar.

La mare somia sempre. Somia com una boja. El pare no.

(...)

Van tots tres dins el seu Peugeot.

(...)

Està sol a l’hospital i no entén res. Tot de gent amb bata blanca li parla en francès fort i a poc a poc, com si alentir la velocitat i augmentar el volum servissin per aprendre idiomes. (...) Quan per fi el porten amb el pare, el pare plora. Quan per fi el porten amb la mare, la mare plora. El nen està tan desconcertat que ni plorar no pot.

Hi ha hagut un divorci, un trencament, una filla "repartida"...Però potser no tot està perdut.

Encara queda oxigen:

Els amics t’ajudaran a fer la comedieta: petards, coca, cava. Evitaran, però, el camp de mines. (...) Sobre el que no es pot parlar, s’ha de guardar silenci. 

Quan sembla que tot s'esfondri, potser ens avindrem al desastre o potser hi lluitarem aferrissadament per evitar-ho.

Suposant que sigui evitable.

Prohibit especular:

Un dels grans avantatges de fingir que no hi sents és que et permet viure en un parèntesi on ningú et ve amb exigències.

(...)

Especular és, de fet, un dels pocs passatemps que hi ha aquí a dalt.

(...)

Encara estic assegut al banc de la cabina, baixant. (...) I una altra torre. Ara sí que caurà i ja estarà. 

(...)

Les muntanyes esllavissant-se. Massa poques primaveres per a tants hiverns. (...) Tot el meu món ha quedat colgat sota un silenci blanc. Potser la felicitat és això. Un sepulcre. 

Potser. Goso afegir jo.

I quan tot no s'acaba, però el desig hi empeny cap al final, unes píndoles potser poden ser una solució, la resposta al desig de la mort.

I molt rarament, la mort:

Ell ha sortit de casa a peu, amb ella arrapant-se-li als budells i la motxilla carregada a l’esquena, brut, o amb la sensació d’anar brut.

(...)

Treu el verí de la motxilla i es pren la primera pastilla.

(...)

Abans d’anar a dormir, una altra pastilleta. (...) L’endemà és dijous. Ha dormit bé. El verí fa dormir seguit, però no ha deixat de somiar.

(...)

I una altra pastilleta cap dins. Glups. I el mareig. O la idiotesa. (...) Al vespre, pastilleta.

(...)

El verí fa efecte. Abraçat al peluix de la foscor, el cap abandona les Constantinobles i els setges.

(...)

Per dinar, una truita, una mandarina, una galeta. I una pastilla que no toca: una al matí i una a la nit, li va dir la doctora. Si estàs molt angoixat, una al migdia. No està molt angoixat. ¿O sí? Però se la pren.

(...)

Dimarts tornarà les claus i la pastilla del migdia no se la prendrà, i potser pujarà al tren i farà el trajecte invers.

I, tot i saber que em repeteixo... La Vida. És moltes coses, la realitat per damunt de tot. I les paraules, sempre les paraules.

I el pensament.

Bales de palla:

Jo a la mare tampoc la cuido com una orquídia. La tinc tancada en una residència amb altres persones de palla i ja només espero que es mori.

(...)

Les bales de palla dormitaran dies o setmanes sobre el camp pelat.

(...)

Les paraules maten, ho haurien de posar a les faixes dels diccionaris, al costat de la foto d’un lletraferit mort, de detall d’un cervell negrós i podrit de mots, d’un suïcida amb la casa plena de llibres. 

Fent endreça

 ¿D’on surten els contes?, em pregunten sovint. D’una obsessió, d’una clivella, d’un camió que no vaig poder avançar perquè hi havia massa revolts: per desempallegar-me dels brins de palla m’hauria pogut matar, i no valia la pena. 

Una molt interessant entrevista a la Carlota, de'n Xavier Graset des de l'amenitat del Més 324.

Cliqueu aquí.

  

 

Biografia del foc

Carlota Gurt

217 pàgines