Criatures nocturnes

Criatures fosques, marginades, invisibilitzades per una societat que cada cop més sembla que vulgui amagar la brossa sota les catifes.

Un relat dur que no deixa indiferent i alhora ens pot fer conscients del molt que els partits acostumen a parlar quan estan en campanya electoral, i del poc que es fa i que, lamentablement, segur que es pensa fer. 

Grafit a Sabadell

La protagonista ens presenta el que podríem nomenar "casa seva":

Des que visc aquí cap de nosaltres ha posat un peu a la piscina; potser perquè en Vernon, l’arrendador, no l’ha netejada mai, però sobretot perquè ningú ens va ensenyar mai a gaudir de l’aigua.

(...)

High Street és un miratge de burilles de cigarreta i botigues de begudes alcohòliques, un caminet sinuós que va i torna de farmàcies i pistes d’exercicis que fan de cantonades dels carrers.

(...)

Caminar pel centre d’Oakland és com intentar mantenir l’equilibri al fons de l’oceà. (...) L’únic que hi ha al centre i que no hi ha enlloc més de la ciutat són molts bars, discoteques i antres on la gent acaba totalment borratxa, ballant sense parar.

(...)

A l’institut hi ha els mateixos sots que hi ha als carrers, igual d’escantellats, amb els quals és igual de fàcil entrebancar-se. 

Aquest és l'entorn en què es mou, però i la família?:

La mare culpava la presó de la mort de pare, o més aviat culpava la gent que havia fet possible que el pare acabés allà, que vol dir que donava la culpa a la gent del carrer.

(...)

El dia que van alliberar el pare de San Quentin la mare ens va portar a en Marcus i a mi a recollir-lo amb l’Honda ple de pols que havia demanat a l’oncle Ty. (...) El pare va sortir per la porta amb els braços estesos, les mans de cara al cel...

(...)

És igual el que fes el pare, no hi havia res que em pogués fer odiar-lo. 

I el germà gran:

Fa uns sis mesos, en Marcus era en un bar i va sentir pels altaveus la veu del nostre oncle, rapejant exactament com sempre havia fet. (...) Això va alliberar alguna cosa dins d’en Marcus i l’endemà va deixar la feina al Panda Express i va començar a passar-se el dia amb en Cole, decidit a convertir-se en l’oncle Ty.

(...)

De vegades, quan estic amb en Marcus, em converteixo altre cop en la nena de deu anys que sempre feia cas del seu germà gran.

D'un entorn social i familiar d'aquestes característiques, és més que probable que les relacions que sorgeixen siguin com a mínim conflictives:

Abans que m’adoni de què està passant, l’home m’envesteix i l’únic que sento és el líquid de cirera que encara m’omple, encara m’ofega. Ni tan sols hi participo, només deixo que el cel em calmi mentre passa, i no sé com pot ser que sigui la primera vegada que noto el penis d’un home a dins, i que ho trobi tan poc interessant, fins al punt que no tinc gaire clar que jo sigui aquí.

No triga gaire a acabar i torno a tenir els pantalons apujats.

(...)

Dos bitllets de cent. Dòlars. Aquest home intenta pagar-me.

(...)

Ni tan sols diu adeu, almenys no sento pas que ho digui, torna a l’ascensor i desapareix.

Ella és només una adolescent que encara no ha fet ni els divuit anys, però ja ha donat un primer pas, ha entrat de ple al món de la prostitució:

Ara ja havia començat a fer-ho, i ho podia tornar a fer, només era un cos, em deia a mi mateixa. Pell, no cal que hi doni més coltes.

(...)

No sé si ho podré tornar a fer, però tampoc sé com sobreviurem si no ho faig. 

Però quan hi intervé la policia, ella, de manera gairebé innocent, pensa que està salvada i és que:

Els agents diuen que no em faran mal, que em pagaran, i almenys la meitat de les vegades em paguen. Els revòlvers i les pistoles elèctriques tenen una presència molt gran en aquesta habitació, més que els seus cossos, i quan provo de dir que no esclaten a riure. (...) La diferència entre els policies i els homes del carrer és que als policies els agrada fer que sigui un joc.

(...)

Les festes sempre les fan de nit, una porta giratòria de plaques i homes que passen per torns.

Ben aviat arriba el desencant:

Començo a pensar que no existeix el poli bo, que l’uniforme esborra la persona que hi ha a dins.

(...)

Avui han reservat una habitació del primer pis només per a mi i per a un seguit d’homes amb molta pressa per treure’s els cinturons per torns. 

La prostitució la porta cada cop més i més al fons.

Ara, és la mateixa policia que la utilitza com a moneda de canvi per algun tèrbol negoci. Pot denunciar-ho? Pot, i ho fa. Servirà d'alguna cosa la seva paraula contra la dels representants d'un cos policial?

Segur que teniu la resposta:

D’alguna manera, vaig sortir d’aquell tribunal amb un cos diferent del que tenia quan vaig entrar-hi caminant sota aquell sostre amb motllures de fusta, quan vaig seure en aquells bancs on tantes altres persones havien suat abans que jo. Aquest nou cos té un reguitzell de forats que van de la gola a l’estómac, on havia intentat enterrar-me en els talls. Aquest nou cos té cicatrius més permanents que cap tatuatge i les troba esplèndides. Aquest nou cos té massa records per guardar dins. 

 

 

Criatures nocturnes

Leila Mottley

Traducció de Núria Busquet Molist

374 pàgines