Aquest és un assaig pòstum d'en Zygmunt Bauman i sense sorpreses, segueix en la línia a què ens té acostumats el seu autor.
Ja puc indicar d'entrada, que, a més de tractar de fer un resum el més breu possible, tractaré de copsar el què m'ha semblat més essencial.
Veure'm si me'n surto.
.jpg) |
| Maig del 2025 |
En la introducció, l'autor ens fa una llarga presentació del terme. Veiem-ho:
Quan ja s’han complert cinc
segles d’ençà que Thomas More va posar el nom d’”Utopia” al somni mil·lenari
del retorn al paradís o de la creació del cel sobre la Terra. (...) D’aquesta doble negació de la utopia imaginada
per More, el rebuig de la qual ha donat peu a la seva resurrecció, estan
sorgint actualment el que podríem anomenar “retrotopies”.
(...)
El que anomeno “retrotopia” és
un derivat de la doble negació que esmentava abans.
Comencem parlant de la violència:
L’agressivitat endèmica de
l’ésser humà, que de tant en tant té com a resultat la propensió a la
violència, no sembla haver.se mitigat gens ni mica, i menys encara haver-se
extingit; és força viva i sempre disposada a esclatar per qualsevol cosa, o
fins i tot per un no res.
(...)
Seria força ingenu imaginar
que moltes de les armes lleugeres, per no dir la majoria, del prop d’un milió que
es produeixen anualment, no es dispararan al mateix anys de la seva fabricació.
(...)
Avui dia, existeix la creença
generalitzada que la culpa de l’increment de la violència, particularment densa
i intensa a les zones urbanes més desafavorides, pobres i necessitades, recau
en gran mesura sobre la cultura consumista dominant, a l’interior de la qual
neixen la major part dels integrants “normals”, autèntics i “comme il faut” de
la societat contemporània.
No és el primer cop que en Bauman s'emmiralla en el funcionament del que van ser les antigues tribus:
Tan bon punt s’inicia
seriosament la tasca de traçar fronteres, cavar fossats i edificar muralles
coronades per filferro espinós totes les “diferències que poden trobar les
persones (...) s’utilitzen per justificar la superioritat d’un grup sobre un
altre.
(...)
La primera cosa que se’ns
acut, a molts de nosaltres, cada vegada que sentim parlar de “progrés”, és la
possibilitat de disposar de més feines adreçades als humans.
(...)
L’atractiu dels populismes
resideix en el fet que donen veu a la ràbia dels exclosos.
(...)
A l’era moderna, la migració
massiva no és cap novetat, ni tan sols un esdeveniment esporàdic impulsat per
una concatenació de circumstàncies excepcionals. (...) A partir de la meitat
del segle XX, però, la trajectòria de l’emigració va donar un tomb radical: de
ser centrífuga amb relació a Europa, va passar a ser centrípeta.
(...)
L’arribada massiva d’estrangers,
que encara dista molt d’haver-se acabat, i que, possiblement, s’incrementarà en
lloc de disminuir, en ha agafat desprevinguts, igual que les tribus a les quals
ens escarrassem a tornar.
(...)
En resum, “nosaltres” contra
“ells”.
I pràcticament del retorn a èpoques antigues, en un constant retrocés ja no només de la història, sinó de l'esdevenidor de l'ésser humà, planteja el retorn a l'úter, al que podríem considerar com el principi dels principis. El lloc segur i confortable on tot ens és donat, però, gosaré afegir, que és només una solució transitòria i enganyosa. Veiem:
“El retorn al jo” ha nascut
com un crit de guerra en la batalla per l’alliberament dels horrors de la presó
tribal.
(...)
La solitud i la por de la
solitud no són únicament “sentiments” generalitzats, sinó “realitats”
irrefutables de la nostra època.
(...)
El nirvana del retorn a l’úter
és la utopia feta a la mida de la superabundància estimulant, si bé
extremadament esgotadora, d’oportunitats i d’opcions.
(...)
L’úter acostuma a ser un lloc
solitari però alhora un lloc segur, sense disputes ni interferències ni
competidors que es barallin.
Què podem esperar del futur? Un futur que, no ens enganyem, haurem de construir entre tots:
Hi ha una distància immensa
entre el que “cal” fer i el que es “pot fer”; entre el que és important i el
que importa als seus artífexs; entre el que passa de debò i el que és
desitjable; entre la magnitud de les dificultats que amenacen la humanitat i l’abast
i la capacitat de les eines que existeixen per resoldre-les.
Retrotopia
Zygmunt Bauman
Traducció de Josep
Sampere
220 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada