El poeta de Gaza

Vespreja a la Vall d'en Bas

El protagonista del relat és agent dels serveis d'intel·ligència d'Israel. La seva feina consisteix a interrogar presoners palestins, però la seva vida farà un tomb quan rep l'encàrrec de reclutar una coneguda escriptora, per la qual cosa, i aprofitant que és un lector habitual, fingirà ser amic d'un inexistent poeta.

Tot plegat per infiltrar-se i evitar un suposat atemptat terrorista.

El coneixem quan per primer cop es posa en contacte amb l'escriptora i amb ell, anirem descobrint les sensacions i el desassossec no desitjat que aquesta descoberta li ocasiona:

Tenia les mans morenes i primes, adornades amb tot d’anells d’or finíssims, i els ulls molt enclotats: em costava mirar-los sense sentir-me torbat.

(...)

Vaig anotar els punts de la nostra conversa en un bloc de color groc que a mi em semblava literari.

Potser sense saber encara la raó que el mou, tracta de desfer-se'n sense èxit d'aquesta missió:

Vaig provar de convèncer en Khaïm que em retirés d’aquesta feina de merda.

(...)

En Khaïm, rondinant, va dir que jo era l’únic que podia fer aquella feina. La història d’ella era complicada i només jo podia connectar amb el seu rerefons.

I la relació avança segons el previst pels superiors i pel saber estar del protagonista:

Vaig arribar puntual a la segona trobada, afaitat i net i amb unes bermudes, com qui ha fet fortuna amb la tecnologia punta i s’ha jubilat abans de temps. Estava una mica excitat.

(...)

Va preparar un te i va portar dàtils en una safata. (...) Em va posar deures per a la setmana següent. Exercicis fàcils per a principiants.

I què en sabem del que és la seva feina habitual? He decidit incloure, només quatre apunts que he recollit:

Vaig trigar una bona estona a comprendre que s’estava ofegant amb el seu vòmit, que els esbufecs que deixava anar eren d’agonia.

(...)

El metge ens va agafar en banda, va dir que l’home devia tenir una sensibilitat especial, que no creia que haguéssim transgredit el procediment, però que traslladarien el cos per fer-li l’autòpsia i saber quina havia estat la causa de la mort.

(...)

Ara el presoner estava doblegat enrere, com un plàtan. Jo no em sentia còmode.

I reprenc la seva relació amb l'escriptora:

Aquells dies em passava moltes hores a casa. Al vespre anava a córrer pel barri. (...) Ajudava la Sigui a banyar el nen. A ell li llegia contes quan anava a dormir.

(...)

Per un moment havia oblidat el que volia d’ella, cap on havia d’encaminar la conversa, i ella també callava.

(...)

Tot era completament públic en aquest afer.

No podem obviar que el protagonista de la història, també té una família:

Havia d’anar cap a casa per acomiadar-me de la meva dona i del nen. Se n’anaven al cap d’unes hores.

Com tampoc podem obviar quina ha estat la seva dedicació fins aleshores. De la mateixa manera que insistim en què en més d'una ocasió, s'hi refereix amb el que gairebé podríem considerar un cert enyorament:

Des que havia deixat els interrogatoris s’havien acabat els avisos, les instruccions, les batudes al carrer i les pressions quotidianes.

(...)

Generalment me’ls portaven embolicats i llegats com un pollastre a l’ast; aquí me les havia de veure amb homes lliures.

(...)

Tot l’afer depenia de mi, però hi havia detalls que no em van dir per tal de compartimentar la informació (...) Dubtaven de mi com jo havia sospitat de tots els que tenia sota el meu control. 

(...)

Realment em sentia esgotat.

Ha estat una lectura que, tot i resultar-me interessant, 

no he pogut evitar que em deixés un regust amarg. 

 

 

 

El poeta de Gaza

Yishai Sarid

Traduït de l’hebreu

per Roser Lluch i Oms

218 pàgines