Entre moltes altres dades d'interès ens diu la Viquipèdia que el Monestir de Sant Cugat:
El monestir, construït entre els segles ix i xiv, destaca pel seu claustre. Va ser el monestir més important de tot el comtat de Barcelona. L'edifici va ser declarat bé cultural d'interès nacional l'any 1931. Forma part del Museu de Sant Cugat.
Per les restes militars descobertes a l'interior del recinte, es pot afirmar que el lloc era una fortalesa romana que en l'època medieval es va anomenar Castrum Octavianum.
Els orígens del monestir es remunten al segle ix, quan es va decidir unir l'església que contenia les restes de Sant Cugat amb una fortificació annexa. La basílica paleocristiana, construïda el segle v per al culte de les relíquies del màrtir, era un petit recinte de planta quadrada al voltant de la qual hom creu que ja existia una comunitat de monjos, que el 717 va ser destruït pels sarraïns.
Durant uns anys hi vaig viure molt a prop. Des de la terrassa de casa contemplava la silueta del Monestir i alhora una magnífica vista del seu entorn.
També, se suposa que l'estrident so de les campanes que tocaven de tot i a tothora m'havien d'incomodar, però el cert és que, a banda que el seu so m'acompanyava, amb el temps gairebé deixava de sentir-les, a diferència del que els succeïa a les visites.
El Monestir, el Claustre, i el seu entorn, han estat i són motiu de visites que van molt més enllà del seu aspecte religiós.
Fotografiat fins a la sacietat, sovint hi ha aspectes que de ben segur els passen desapercebuts als visitants, i que pels que gairebé formava part del nostre paisatge habitual, prenien un significat molt diferent.
Han passat els anys, i amb ells han quedat enrere moltes històries, però de tant en tant, encara em sedueix visitar el Monestir, mai en celebracions festives ni en dates senyalades.
El silenci i, per què no la reflexió, acostuma a ser la millor companyia.
Són records i vivències molt personals, que avui m'ha vagat compartir-les:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada