En aquest món, per un moment, som grandiosos

Records, històries que són records llunyans o propers, però inesborrables:

Escric perquè m’han dit que no comenci mai una frase amb la paraula “perquè”. (...) Perquè la llibertat, segons m’expliquen, no és altra cosa que la distància entre el caçador i la presa. 

(...)

Hi ha qui diu que la història avança en espiral, que no és la línia que pressuposem tots. Viatgem en el temps en una trajectòria circular, la nostra distància augmenta des d’un epicentre però hi acaba tornant, cada com que es tanca un cercle. 

Al Turó de l'Home
Juny 2020

Un començament que m'ha atrapat:

Tinc vint-i-vuit anys, fai metre seixanta-dos, cinquanta quilos. (...) T’escric des de dins d’un cos que un dia va ser teu. Això vol dir que t’escric com a fill.

I ja, mirem enrere:

Tinc i he tingut molts noms. Quisset era com em deia la Lan. 

(...)

Abans de ser en Quisset, tenia un altre nom, el que em vam posar quan vaig néixer. Una tarda d’octubre (...) em vaig convertir en el teu fill.

(...)

És una història de tota la vida, la pot explicar tothom.

(...)

Et vull explicar tantes coses, mama.

I tot i mirar enrere, la memòria no sempre ens fa bones passades:

La memòria és una tria. Això m’ho vas dir una vegada, donant-me l’esquena, com ho diria un déu.

(...)

L’estiu que en vaig fer catorze vaig treballar per primer cop collint tabac en una plantació dels afores de Hartford. (...) I com que encara era massa petit per treballar legalment, em pagaven en negre, trinco-trinco.

(...)

En llevava a les sis del matí cinc dies a la setmana i feia amb bici l’hora que trigava a arribar a la plantació, travessant el riu Connecticut.

(...)

Aquell primer dia vaig ser imbècil i vaig refusar uns guants que en Manny m’oferia. M’anaven grans i m’arribaven gairebé al colze. A les cinc de la tarda tenia les mans tan inflades i negres de saba, terra, pedretes i estelles que semblaven el cul d’una olla d’arròs socarrat.

I gairebé sense adonar-se'n, sorgeix l'atracció, en aquest cas es farà evident el seu despertar a la sexualitat, que el durà per viaranys no sempre plàcids: 

En Trevor i el seu pare vivien tots sols en una casa rodant de color groc crema darrere de la interestatal.

(...)

Jo treballaria dos estius més a la plantació després d’aquell primer any, però el meu temps amb en Trevor s’allargaria la resta d’estacions intermèdies.

(...)

Era això el que volia jo: no merament el cos, per desitjable que fos, sinó la seva voluntat de créixer dins del mateix món que rebutja la seva fam. I tot seguit vaig voler més coses, en volia l’olor, tot el que l’envoltava.(...) Sí, jo ho volia tot.

(...)

Emergent d’entre els llençols, la cara li resplendia (...) Ell era blanc. Jo era groc. En la foscor els nostres trets ens il·luminaven i els nostres fets ens tenien ben collats.

I el seu desig és compartit, amb tempteigs inexperts i maldestres que mica en mica s'aniran complementant:

La primera vegada que vam follar, no vam follar gens.

(...)

Sota els llençols humits, em va ficar la polla entre les cames. (...) Vam fer el que havíem vist fer al porno.

(...)

Una setmana després d’aquella primera vegada, ho vam tornar a fer.

(...)

Quin descans poder posar paraules al que m’havia passat tota la vida. 

I arribem, millor arribo en aquest resum, al final del relat:

Fa cinc anys i tres mesos que ens vam conèixer amb en Trevor.

(...)

Em moc com si fes tard amb mi mateix, com si volgués atrapar-me. Però en Trevor ja no és cap destinació.

(...)

Torno a començar.

T’escric perquè ja és tard.

(...)

No soc amb tu perquè soc a la guerra. 

(...)

Set amics meus són morts.

I si voleu trobar el per què: 

Al cap de tres setmanes de la mort d’en Trevor, un trio de tulipes en un test de terrissa em fan aturar a mig pensament.

(...)

Escriure és això, després de les poca-soltades, rebaixar-se tant que el món t’ofereix una perspectiva nova i compassiva.

(...)

Què érem abans de ser nosaltres? Bé devíem ser en algun voral d’un camí de terra mentre la ciutat cremava. Devíem estar desapareixent, com fem ara.

(...)

Malgrat el meu vocabulari, els meus llibres, el meu coneixement, m’estic replegat contra la paret de més enllà, desolat. 

 

Al Turó de l'Home
Juny 2020

Algun cop m’he demanat “Qui soc jo?”; en Vuong sembla tenir la resposta:

Ets la Rose. Ets la Lan. Ets en Trevor. Com si un nom pogués ser més d’una cosa.

 

Això i res és el mateix, però ara ja ho saps. 

 No és tant una història, el que t’explico, més aviat un naufragi; 

fragments que suren, que per fi es fan llegibles.

 

 

 

 

En aquest món, per un moment, som grandiosos

Ocean Vuong

Traducció de Yannick Garcia

262 pàgines