Calibán o Calibà és un personatge de l'obra de Shakespeare "La Tempesta" . Es tracta de l'esclau de Pròsper i el seu nom en l'anglès original es coneix també com l'anagrama de "caníbal"
 |
| Mallorca Maig del 2017 |
Resulta especialment clarificadora la Introducció:
La qüestió històrica més important que planteja el
llibre és com es pot explicar l’execució de centenars de milers de “bruixes” al
començament de l’era moderna, i per què el naixement del capitalisme va ser
coetani d’una guerra contra les dones. (...) Hi ha l’acord general que
l’objectiu de la caça de bruixes era destruir el controls que les dones havien
exercit des de sempre sobre la seva funció reproductiva, i també que va servir
per aplanar el camí cap a l’enfortiment d’un règim patriarcal més opressiu.
Aviat en sereu conscients que tota l'obra, extensa i documentada, fa esment a la persecució no tant de les bruixes com a tals, sinó a les dones.
Una història de les dones i de la reproducció durant
la transició al capitalisme ha de començar amb les lluites que va fer el
proletariat medieval europeu. (...) El capitalisme va ser la resposta dels
senyors feudals, dels mercaders patricis dels bisbes i els papes davant un
conflicte social secular que havia arribar a fer tremolar el seu poder i que
realment va ser una sotragada per al món.
La pobresa assotava pràcticament tots els serfs. En el cas de les dones, molt lentament varen anant accedint a algunes feines amb les quals els permetien subsistir, alhora que eren valuoses per la societat:
Cap al segle XIV, les dones van començar a fer de
mestres i també de metges i cirurgianes. (...) A mesura que les dones van
guanyar més autonomia la seva presència a la vida social es va fer més freqüent
.
(...)
La terra es donava als homes normalment i es transmetia per llinatge masculí, tot i això hi havia molts casos de dones que l’heretaven i l’administraven al seu nom.
(...)
L’objectiu principal dels serfs era preservar l’excedent de treball i de productes i, alhora, eixamplar l’esfera dels seus drets econòmics i jurídics. (...) Amb tot, el terreny més important de la lluita dels serfs era el treball.
I arribem al punt en què apareixen els moviments herètics:
L’heretgia era l’equivalent a la nostra “teologia
de l’alliberament” per al proletariat medieval.
(...)
Un dels aspectes més importants del moviment
herètic és l’elevat estatus social que va assignar a les dones.(...) A les
sectes herètiques, sobretot entre els càtars i els valdesos, les dones tenien
dret a administrar els sagraments, a predicar, a batejar i fins i tot a
adquirir els ordres sacerdotals.
Com ja he comentat a l'inici, ens trobem amb un escrit, curós, documentat i molt extens. És així, que em permetré fer un salt en el relat, fins a situar-me en el que es va conèixer com "La caça de bruixes":
La caça de bruixes va ser un aspecte essencial de
l’acumulació primitiva i de la transició al capitalisme.
(...)
La naturalesa política de la caça de bruixes també
queda demostrada pel fet que tant les nacions protestants com les catòliques,
en guerra les unes contra les altres en tots els altres aspectes, van unir
armes i arguments per perseguir les bruixes.
I si bé l'heretgia va ser perseguida, en el tema de la bruixeria s'hi van acarnissar, potser perquè acostumava a ser atribuïda fonamentalment a les dones:
La diferència més important entre la bruixeria i
l’heretgia és que la bruixeria es considerava un crim femení.
(...)
L’associació entre contracepció avortament i
bruixeria va aparèixer per primera vegada a la butlla d’Innocenci VIII (1484).
(...) Al segle XVII, s’acusava les bruixes de conspirar per destruir el poder
reproductiu dels humans i els animals, de procurar avortaments i de pertànyer a
una secta infanticida dedicada a matar criatures o a oferir-les al diable.
(...)
Però la bruixa no era només la llevadora, la dona
que evitava la maternitat o la captaire que subsistia amb penes i treballs.
(...) També era la dona depravada, promíscua (...) També era la dona rebel que
contestava, discutia, renegava i no plorava quan la torturaven.
I és que, en definitiva...:
La caça de
bruixes, per tant, va ser una guerra contra les dones.
(...)
Era el dimoni, per exemple, qui “s’acostava
a la pretesa bruixa; rarament el conjurava ella”.
(...)
La naturalesa sexual dels seus crims i la seva
extracció social baixa era el que distingia la bruixa del mag del Renaixement,
que en general, va ser immune a la persecució.
D'alguna manera, algunes dones, també s'aprofitaven de la suposada por que despertaven entre els estaments més ignorants de la societat:
Presumiblement, algunes dones
pobres utilitzaven la por que inspirava la seva reputació de bruixes per
obtenir el que necessitaven.
(...)
Històricament, la bruixa era la llevadora del
poble, la metge, l’endevina o la fetillera, l’àrea privilegiada de competència
de la qual era la intriga amorosa.
(...)
Un factor que va contribuir a posar fi a la caça
de bruixes va ser el fet que la classe dominant va començar a perdre’n el
control i a ser víctima del foc de la seva pròpia màquina repressiva.
I acabo aquest breu recull, amb un tast de les referències que fa l'autora a la bruixeria entesa des de diferents punts geogràfics, fins i tot de molt allunyats entre sí:
Definint les poblacions aborígens americanes com
caníbals, adoradors del diable i sodomites, els espanyols van donar suport a la
ficció que la conquesta no va ser un saqueig flagrant d’or i plata, sinó una
missió de conversió. (...) De manera que això va funcionar com una llicència
per matar, independentment del que les presumptes víctimes poguessin fer.
(...)
Les dones es van convertir en les principals
enemigues del govern colonial: es negaven a anar a missa, a batejar les
criatures o a col·laborar de cap manera amb les autoritats colonials i els
capellans.
A Amèrica, hi va continuar havent-hi tongades de
caça de bruixes
fins a finals del segle XVII.
(...)
La caça de
bruixes també va arrelar a l’Àfrica, on encara avui sobreviu
com un instrument
clau de divisió a molts països, especialment en els implicats
en el comerç d’esclaus,
com Nigèria i l’Àfrica austral.
(...)
De les caces de bruixes que tenen lloc actualment
a l’Àfrica o a l’Amèrica Llatina, rarament se n’informa a Europa i els Estats
Units.
(...)
Fins i tot quan se’n parla, se’n minimitza la importància.
Caliban i la bruixa
Silvia Federici
Traducció de Marta Pera Cucurell
427 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada