Avui comparteixo un recull extret de la interessant lectura que conté una recopilació de textos que l'autora ha anat publicant al diari "Ara".
De l'autora, Xisca Homar, que haig de confessar que no coneixia, he esbrinat que va néixer a Alaró el 1985. És llicenciada en Filosofia i màster en Pensament Filosòfic Contemporani per la Universitat de València. Treballa de professora de Filosofia de l’Educació Pública des del 2016.
La lectura ha estat a més d'interessant, senzilla de captar, amb capítols breus que convidaven a la reflexió i dels que ara em permeto fer una tria, per si poden ser del vostre interès.
Estem en perill:
Poques coses hi ha tan perilloses com el
pensament, poques tan necessàries per sacsejar les nostres veritats intocables.
(...)
La filosofia, com la literatura o l’art, ens ajuda
a resistir el corrent, ens ajuda a escapar de l’estupidesa, l’avorriment i la
vulgaritat.
Les paraules i els cossos:
Que les paraules actuen amb força en el món, ho
sabem de fa temps. Però com podem relacionar aquesta “performativitat” amb el
gener?
(...)
Cal treure a la llum la relació intensa que hi ha
entre les paraules i els cossos, perquè puguem passejar un poc més lliures per
un món que, vulguem o no, està poblat per les nostres “rareses legítimes”.
Per què Sòcrates no volgués ser polític?:
Estam davant d’un tipus d’intel·lectual
“específic”, com deia Michel Foulcault, que ja no parla en nom dels altres,
sinó en nom de la seva vida singular que lluita al costat d’altres vides, en un
front comú.
(...)
Aprendre a contar-nos el que ens passa requereix
coratge.
(...)
Si començam a contar-nos el que ens passa d’una
altre manera, si comencem a pensar per nosaltres mateixos, és possible que
comencem a donar senyals, en massa, que som humans i, per tant, raonables.
Ensenyar a pensar no vol dir adoctrinar:
El repte de l’educació és crear un espai on es
pugui pensar amb llibertat. Una preocupació constant sobrevola la tasca docent,
la que vetlla perquè no adoctrinem el nostre alumnat, perquè no abusem de
l'autoritat, que exercim en tant que docents, per imposar certa manera d'actuar,
certa manera de pensar, determinades passions: les nostres.
Què vol dir la paraula violència?:
Quan les nostres accions no violentes són
considerades violentes, correm el risc que se’ns empresoni o detingui
indefinidament per participar en una manifestació. (...) Quan l’exercici de les
llibertats democràtiques bàsiques es considera un acte criminal, un acte
violent, vol dir que la paraula violència és utilitzada de manera il·legítima.
L’educació és un acte d’amor:
Fa mesos que ha començat un debat intens sobre
l’educació. (...) És impossible cercar els éssers humans responsables, només
queda obeir, i si estem d’humor, remugar.
Fer del “tenir cura” un art:
Per poder tenir cura de nosaltres mateixos hem de
posar en pràctica la crida socràtica a l’autoconeixement. (...) Entre els grecs
i els romans, sobretot entre els grecs, per conduir-se bé, per practicar la
llibertat de la millor manera, era necessari tenir cura de si.
(...)
Però, pels grecs, tenir cura de si, en certa
manera, també volia dir tenir cura dels altres. (...) Tenir cura de si sempre
té per objectiu el bé dels altres.
“Volia fer de cada estudiant un revolucionari”:
L’educació és una invitació a entendre el present
per poder crear futurs. (...) No sé si és possible fer de cada estudiant un
revolucionari, però estic convençuda que l’educació només val la pena en la
mesura en què sigui una pràctica exigent de pensament i de llibertat.
Aquest setembre, tornarem a demanar la lluna:
La filosofia no és una assignatura qualsevol.
(...) De fet, la filosofia ens permet arribar a comprendre la importància de
totes les altres assignatures, perquè ens ofereix quelcom essencial: la teoria.
(...)
Filosofar ens permet qüestionar les pròpies
comprensions, ens empeny a encalçar les veritats del nostre temps.
L’assignatura d’Història de la filosofia ens acosta a la creació històrica
de determinats conceptes i ens convida a
posar-los a prova. (...) Aprendre filosofia pot servir per boicotejar
l’ensinistrament mecànic i les pràctiques buides de sentit, perquè ens recorda
que allò fonamental és comprendre.
La dificultat de ser:
La gent es lleva la vida, és una pandèmia
silenciosa de la qual ens hauríem de fer càrrec. (...) Els camins que porten la
gent a llevar-se la vida són infinits, però potser tots tenen quelcom en comú:
la incapacitat per comprendre el sentit de la pròpia vida. (...) Avui tenim més
riquesa, més coneixement, més capacitat tecnològica que mai en la història de
la humanitat i, malgrat tot, ens encaminem cap el col·lapse.
(...)
És difícil ser, en aquest món que compartim.
La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a
l’Església.
(...)
La filosofia no ens ensenya a viure, sinó a
revoltar la vida.
Ens empeny a cercar una sortida allà on el costum aixeca murs
infranquejables.
Filosofia salvatge
Xisca Homar
Pròleg de Sebastià Portell
127 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada