És molt senzill

Vaig llegir-lo fa uns quants anys, sense saber que ho feia d'una edició censurada. Ara l'he tornada a llegir i tot i que m'hauria agradat poder comparar-la amb la versió anterior, no he trobat el llibre, suposo que el vaig prestar i...

ACTE DE VIOLÈNCIA de Manuel de Pedrolo, no és un relat que es pugui comentar amb quatre frases manllevades del text; és, sens dubte, tot ell un manifest per la llibertat i la revolta, però això sí, malgrat el títol, es tracta d'una revolta pacífica:

"Es molt senzill: quedeu-vos tots a casa"

Aquesta és la consigna, clara i directa adreçada al poble i que tothom gairebé sense excepció se la fa seva i en els tres dies que recull el relat, només podem parlar de violència per part dels "guardians de l'ordre", al servei del Jutge Domina.

En aquest moment les forces d’ordre públic estan desconcertades, no saben qui combatre. Es tracta d’un moviment general i difús que se’ls escapa.

L'any 1957 va haver a Barcelona una vaga de tramvies que va ser seguida majoritàriament pels treballadors, que eren sense cap mena de dubte els usuaris del servei. El detonant va ser l'augment del preu del bitllet i ben aviat els tramvies van quedar buits, mentre tothom, no es quedava a casa perquè calia treballar per poder menjar, però es desplaçava caminant.

El meu pare, que cada dia havia de fer quatre viatges amb tramvia, també va participar de la vaga i recordo que arribava a dinar tot esbufegant per la caminada i menjava en un tres i no res per poder tornar a l'hora a la feina.

No recordo cap consigna ni frase contundent, la qual cosa no vol dir que no hi hagueren, però jo era massa jove per assabentar-me d'aquesta mena de coses. Sé que feia anys que les coses anaven de mal en pitjor: Cal recordar que estàvem en plena postguerra i que havíem estat vençuts; gairebé el mateix que ens comenta l'autor que passa al país imaginari de la seva història:

Sembla mentida que, després de tants anys, s’hagi trobat la manera de fer cristal·litzar un estat d’opinió per mitjà d’una simple frase... Mitja dotzena de partits subterranis han intentat més d’una vegada galvanitzar la població amb tot d’accions més o menys directes, si més no clarament dirigides, i mai no s’han sortit amb la seva. Ara en canvi, algú troba un mot d’ordre que ha caigut en gràcia, s’ha repetit de boca en boca, i heus ací el resultat: tothom obeeix. 
(...)
En aquest moment ja fa quaranta-vuit hores que la població, obeint una consigna espontània que ha arribat a totes les llars, “És molt senzill: quedeu-vos tots a casa”, s’ha tancat voluntàriament en l’estretor dels pisos, refusant-se al treball i a tota obediència civil. És un moviment pacífic i impressionant que la policia no ha aconseguit de desarticular per causa de la ferma voluntat que anima els oprimits. Les forces policíaques, i darrerament l’exèrcit, han emprès una vasta campanya de coacció, procedint a detencions domiciliàries entre la massa treballadora... 

Bé, potser m'he precipitat afirmant que no hi ha cap acte de violència per part del poble, molt cap al final del tercer dia i quan pràcticament s'ha aconseguit el propòsit de la vaga, en cal fer-ne un, però descobrir-lo fora donar-vos massa pistes del desenllaç de tot plegat i m'estimo més deixar-ho així:

Encara que tot hagi començat pacíficament, la gent no tindrà tanta paciència. Quan comencin a sentir-se la panxa buida, ja ho veuràs... Només els quedaran dues opcions: afluixar o carregar-se el Jutge. (...) I en Domina, que ho sap, no em penso pas que s’esperi.