dimecres, 8 de febrer de 2017

L'Ajudant



Una història breu que en principi em va recordar "El Castell" de Kafka i l'agrimensor contractat no se sap ben bé per qui i que malgrat els seus esforços, mai no aconsegueix entrar. En Robert Walser, un autor desconegut per mi, explica la relació d'un subaltern, l'ajudant, amb un acabalat enginyer, l'amo, que convertit en inventor, ha invertit en aquestes andròmines, gran part de la seva fortuna.

Us presento els protagonistes:

El nouvingut (Joseph, 24 anys) va reconèixer de seguida el seu futur cap (el senyor Tobler) per la fermesa de les passes damunt dels graons de fusta i per la manera d’obrir la porta. 
(...)
(La senyora) Mai no ha tingut temps de llegir un llibre ple de pensaments sublims, ni una sola vegada s’ha plantejat la diferència entre el que és vulgar i el que és sublim, però ara la visita el pensament sublim directament, i una sensibilitat més profunda, atreta per la seva ignorància, li esquitxa la consciència amb l’ala molla. 

I ens situem en l'escenari:

Barenswil és un poble preciós, que convida a la reflexió. Els seus carrers i carrerons semblen els senders d’un jardí. (...) aquí guanyen diners, i els diners, com ja sabem, permet aconseguir-ho tot
(...)
Es tracta d’una casa amb dues parts, una de visible i una altra d’invisible, una estructura externa i una carcassa interna (...) ¿De què serveix que una casa sigui elegant i bonica si els que hi viuen no la saben apuntalar i sostenir?

No coneixem gairebé res de'n En Joseph excepte les seves reflexions de les que podem deduir que té un concepte molt pobre d'ell mateix, Sempre m’ha costat entendre les coses noves i estranyes (...) Sóc de bona família, però em sembla que he rebut una educació una mica massa superficial.

Molt aviat se sent servilment còmode en la seva situació, malgrat no arribar a cobrar el migrat sou que li havien promès. Gaudeix d'una habitació pròpia i dels àpats en família mentre que va assumint més i més tasques del manteniment de la propietat i fins i tot de mainadera a més de les pròpies d'escrivent i de noi dels encàrrecs o escarràs, però tot i això:

¿Com podré viure sense cometre ximpleries? (...) Sí, seré molt desgraciat, ja ho sé. Estic lligat a aquest lloc, visc aquí. Quina dependència més estranya, la meva.

Les coses van de mal en pitjor; els invents no tenen cap mena de utilitat i la petita fortuna es va esvaint en festes i capricis mentre cerquen de manera desesperada algun inversor que els tregui dels deutes i la decadència que ja els comença a mostrar les urpes:

Joseph (l'ajudant) va tenir la desagradable impressió que el capitalista (Fischer) no s’havia pres gaire seriosament les seves notes explicatives.

Així les coses, l'ajudant segueix estranyament i tossuda, lligat a la família tot i que l'amo cada cop més irascible, descarrega en ell la seva frustració:

Així és aquest senyor Tobler. Primer adopta una actitud altiva i amenaçadora i després es doblega de sobte i suplica que tinguin en compte, etcètera. 
(...)
Lletres i factures per pagar. El desconcert era cada cop més gran al banc.
(...)
En tota la meva vida no he rebut tantes esbroncades com en aquesta casa. 
(...)
Setia compassió per Tobler, el menyspreava i el temia alhora. (...) en el fons del seu cor estimava aquell home

Això sí, segons l'esposa: Hauríem d’aprendre a tractar-lo, perquè un amo i senyor també desitja que el tractin d’una manera molt determinada. (...) a l’amo i senyor se l’ha de perdonar

I ja poca cosa més: els amics que hi assistien interessats a les festes, els deixen de costat, els proveïdors els tallen el crèdit, la mare de l'amo es nega a fer-li cap préstec i tot s'ensorra. Què farà el jove ajudant? Jo ho deixo aquí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada