Què va fallar?

El cas del presumpte pederasta de Castelldans es va destapar el mes de juliol, amb la detenció de David Donet el dia 5 d'aquell mes. El detingut acollia menors des de l'any 1997 i el cas va obligar a donar explicacions per part del departament de Benestar Social i Família, que va voler personar-se com a acusació particular. Es calcula que alguns dels menors van rebre abusos durant vuit i deu anys.                                                                                                      Ara. 22 novembre 2013

David Donet tenia trenta-tres anys quan va ser donat d’alta com a família acollidora i cinquanta quan el van detenir.

Carles Porta, fa un interessant i respectuós treball de investigació i reflexió, estudiant un cas verídic que va ser notícia al 2013 i ho fa recollint els testimonis de tots els protagonistes.

Un llibre, la lectura del qual no ens deixarà indiferents.

La pederàstia sempre és un tema que ens regira i que ens fa qüestionar la bondat de l'ésser humà. He escoltat més d'un cop manifestacions de pederastes que tracten de justificar-se parlant de l'amor que senten pels infants.

Tal com diu el mateix autor: Els assassins desperten curiositat ( amés de rebuig, és clar), mentre que els pederastes són rebuts principalment amb fàstic. Però existeixen i n’hi ha més dels que ens imaginem. 

EL POLICIA:

Als pobles, ni enlloc, ningú vol nens problemàtics a prop. [ni presons, ni escoles d’educació especial] (...)

A un pedòfil, l’única manera de trincar-lo és entrant a casa seva, perquè de paranys no en podem parar. 

(...)

No sento cap victòria, em sento com marejat. Intueixo que allò ens sobrepassa. No pot ser veritat. 39

Hi poso més fredor que de costum? Prefereixo mil vegades un homicidi; el meu cervell es pot centrar molt més en la feina. Aquí estic totalment desconcertat i la part humana se m’està desintegrant. Quan torno a casa no paro d’abraçar-me als meus fills i la dona em diu que em veu molt malament. A l’acadèmia no t’expliquen mai res d’aquestes coses. 

(...)

Vam tenir sort? No. Ara que he vist tot el que he vist, hauria preferit mil vegades que res de tot això hagués sigut veritat. 

EL NEN:

Pero yo no puedo suportar esa imagen: el David esposado y siendo cargado en un coche de policía delante de casa, ante todo el pueblo. 

(...)

Yo era un mentiroso y un vándalo. Con diez años era un fiera y llevaba camino de la perdición. (...)Yo tengo un imán para los problemas. Siempre vienen a por mí. 

(...)

Tenía un montón de pistolas, era coleccionista, le fascinaban las armes. (...) Las coleccionaba y se las compraba de fogueo. (...) Él quería ser policía, pero no pasó las pruebas físicas. 

EL PEDERASTA:

La meva família era del Poble-sec, a Barcelona, però quan jo tenia tres anys vam anar a viure a Badalona. (...)  mi m’agradaven els nois, però jo no ho sabia. (...) El aquell temps era molt difícil sortir de l’armari, implicava un escàndol familiar molt fort. Jo ho veia i no vaig tenir collons de fer-ho.

(...)

Jo no havia tingut mai fills, no havia tingut res, i m’agradava que em necessités i que em vingués a buscar i poder estar per ell, i poder cuidar-lo, i consentir-lo i... m’agradava, em feia sentir bé. 

(...)

Per què m’agradaven els nois joves? Això sí que és una cosa que he pensat molt, el perquè. 

(...)

Amb tantes entrevistes i psicotècnics i de tot, com és que no em van trobar res? (...) Suposo que no van detectar res perquè no ho buscaven. 

(...)

Perquè hi hagi un abús hi ha d’haver una violació. (...) Això és un abús. Jo mai ho he fet això. 

L’ESPECIALISTA:

Com es pot explicar el cas del David? No tinc paraules. Durant els primers dies després de la detenció, la meva vida i la seva història amb nosaltres entraven i sortien del meu cap i buscava on havíem fallat. 

(...)

La Generalitat és qui té la tutela legal dels nens, però el servei el fem entitats privades. 

(...)

Aquest senyor tenia nens des del 96 i amb ell i els nens van interactuar fins a catorze serveis diferents. 

(...)

El secret imposat des de l’autoritat i per sempre és dolent, és com un cinturó que ningú veu i que l’altre et domini des de la distància. (...) És molt important escoltar els nens, però lluny de la mirada del pederasta, perquè amb una mirada el pot anul·lar. 

Sóc conscient que he fet un recull llarg, massa potser, però no he trobat manera de copsar tot el sentiment que traspuen les diferents entrevistes.Tot i això, he obviat algun dels detalls més escabrosos només per respecte als infants agredits.

No puc treure'n cap conclusió benvolent vers el culpable confés dels fets: la pederàstia, per molt que vulguin disfressar-la els qui la practiquen amb manifestacions d'amor vers els infants, em sembla una atrocitat sense cap mena de disculpa.