dijous, 11 de gener de 2018

PETITA CRÒNICA



De Stefan Zweig havia llegit i comentat "Novela de ajedrez", que, tal i com vaig dir, no em va deixar en absolut indiferent.

Aquest cop, tot i que les històries curtes no són les meves preferides, he decidit reincidir amb el mateix autor i un cop  més m'he trobat una lectura interessant i recomanable.

Són quatre relats curts que d'entrada es podria dir que no tenen un mateix fil conductor, però sí un desenllaç força sorprenent, que m'estalvio de desvetllar. 

LA COL·LECCIÓ INVISIBLE, ens parla d'un apassionat col·leccionista que, molt gelós de la seva valuosa col·lecció la repassa i remira amb delit cada dia, la qüestió és que fa anys que ha perdut la vista, que la família ha passat, i encara pateix d'estretors econòmiques i la col·lecció és molt valuosa. Un bon dia, apareix en el petit poble un jove interessat en les obres i el vell, que mai no l'ensenya a cap veí, sentint-se orgullós i valorat pel foraster, accedeix a mostrar-li:

L’única alegria que li queda és la col·lecció que contempla cada dia... bé, contemplar no és la paraula, perquè no hi veu, però cada tarda treu les carpetes, per palpar almenys les peces, una rere l’altra, seguint sempre la mateixa seqüència, que se sap de memòria des de fa dècades. 
(...)
Aquesta ciutat és molt petita i no hi ha ningú que el pare consideri digne de veure els seus tresors... 

UN EPISODI DEL LLAC DE GINEBRA. La història d'una aparició...un matí, de forma sobtada, emergeix del llac un home foraster, mig nu i parlant una llengua que ningú no coneix. La seva història és dura i, tot i la bona voluntat dels habitants del poble, de difícil resolució:

Voltat de la cridòria del jovent del poble, que s’acabava de llevar, aquell home moll, vestit amb uns pantalons i una jaqueta que li anaven balders, fou portat a la casa de la vila, on va quedar reclòs. No es va defensar ni va dir una sola paraula. 
(...)
Havia combatut a Rússia, però un bon dia van unir-lo a un miler d’altres homes i els ficaren dins de vagons i els transportaren molt lluny... 
(...)
Uns opinaven que calia entregar-lo a l’ambaixada russa de Berna (...) el funcionari de policia plantejà la difícil qüestió de si calia tractar-lo com un desertor o com un estranger sense papers. 

LEPORELLA. Aquest és el nom amb què es coneixerà a la protagonista, en realitat, Crescentia, una dona ruda, sense estudis, poc agraciada, que per atzar acaba servint a casa d'uns senyors on la relació entre els amos travessa per un moment delicat i, mentre la senyora la tracta amb força adustesa, el senyor acostuma a parlar-li amb força gentilesa i cortesia a la que ella correspon amb una fidelitat que va més enllà del que seria desitjable:

Pujada com a filla il·legítima a càrrec de la comunitat, llogada per a minyona amb només dotze anys, més tard fregadora en una taverna de carreteres, a la fi progressà des d’aquesta ocupació, on demostrà una tenaç, infatigable passió pel treball, fins a la cujina d’una acreditada fonda de turistes
(...)
De manera gradual, s’anà manifestant en Crescenz un curiós instint ensumador, cercador, rastrejador, que sotjava tots els desitjos del seu amo amb bona traça de caçador, i fins i tot s’hi avançava. 

EL LLIBRETER MENDEL. Un cafè, un passavolant que de sobte té la sensació que ja hi ha estat fa molts anys, un peculiar llibreter jueu de memòria prodigiosa que només s'interessa pels llibres. La guerra, una detenció arbitrària, la injustícia... Aquests són els elements principals de la narració:

Aquell era el lloc de Mendel, de Jakob Mendel, del llibreter Mendel; vint anys després, em tornava a trobar al seu quarter general, el Cafè Gluck. 
(...)
Només el llibre, mai els diners, tenia poder sobre ell. 
(...)
En el seu món superior dels llibres no hi havia cap guerra, cap incomprensió, només el coneixement i el desig de saber encara més sobre xifres, paraules, títols i noms. 
(...)
Dos dies després (de detenir-lo) l’enviaven, amb una lleugera jaqueta d’estiu, a la vora de Komárom. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada