Carles Puigdemont

Acostumo a llegir amb un paper i un boli per anar prenent notes d'aquelles expressions i/o paràgrafs que per alguna o altre raó, m'impacten o m'interessen especialment i també de les meves reflexions.

No guixo els llibres ni que siguin meus, no m'agrada marcar-los. Em sembla que quan estudiava, algun cop ho havia fet, però tampoc mai quan de relats o novel·les es tractava, només ho feia (i poc) amb els llibres de consulta.

Aquest cop no ha estat diferent, tinc un bon recull de dades i reflexions desats en un document, però el que no faré és copiar-ne cap fragment i ho faig per dues raons: Sé que hi ha força gent que l'està llegint i que seria una descortesia avançar-los cap fragment, i l'altra raó és que com que no és un llibre que narri una història, tot i que sí que recull la relació d'uns fets en un format gairebé de diari personal, amb un final que d'alguna manera coneixem, crec que és més respectuós per part meva, deixar que cadascú que hi estigui interessat, un cop el llegeixi, en tregui les seves pròpies conclusions.

Sí que goso donar la meva opinió i és que no m'ha deixat en absolut indiferent. Més que desvetllar-me cap secret ocult, m'ha reafirmat en les meves intuïcions i d'alguna manera he patit amb la seva solitud, m'he neguitejat amb els seus dubtes i també m'he emprenyat amb el que he considerat deslleialtats.

Entenc que quan s'arriba a certs nivells de poder i decisió és molt freqüent trobar-se sol, però els fets que comentem eren, i segueixen sent, prou importants per sentir-nos concernits, i més els polítics que definint-se com a independentistes, hi estaven al front del país en aquells delicats moments.

No vull acabar aquestes reflexions sense tenir un record per tots els qui estan injustament empresonats i els que de la mateixa manera, pateixen l'exili. Pensi el que pensi de cadascun dels protagonistes, tant si opino que van estar o no a l'alçada del que s'esperava d'ells en aquells moments, és injust que hagin de romandre privats de llibertat i/o allunyats de les seves famílies.

I res més que esperar la publicació del segon volum en què coneixerem el que ha suposat l'exili i, pot ser, les propostes per un futur pròxim, que malgrat tot jo veig llunyà.