Una història entretinguda que comença com una conquesta amorosa d'aquelles explosives i inversemblants típiques de pelis d'estiu, però que deriva en una complicada trama delictiva pràcticament amb els mateixos elements de relat estiuenc o de tarda mandrosa de diumenge.
Ja m'he avançat qualificant-la d'entretinguda; no hi ha gaire més, no és que atrapi en la incertesa del relat que posa en perill els protagonistes que hem decidit que siguin els bons, els innocents, els enganyats. En aquest cas, en major o menor intensitat tots els personatges cerquen algun benefici personal.
Us presento els protagonistes:
L'Àlex: Té un passat com a reporter gràfic en conflictes armats i ha viscut un episodi fosc del qual queda el dubte de la seva responsabilitat, i en què va ser l'únic supervivent d'una emboscada guerrillera on també va morir la Jana, la dona de la que s'havia enamorat.
Atractiu, amb molta acceptació entre les dones, que aprofita qualsevol ocasió que se li presenta per establir relacions íntimes sense cap compromís:
Saps que una decisió pot
canviar-te la vida, de vegades en un instant i per sempre. L’atzar també, es
clar, amb aquell component pervers que li proporciona l’arbitrarietat.
(...)
L’Àlex es va passar més de deu anys fent de testimoni de veritables barbaritats, fotografiant la desgràcia dels altres, l’horror de la guerra, la fam, les epidèmies, la mort, un patiment impossible de pair... Això canvia a qualsevol. Ningú és el mateix després de les coses que vam arribar a viure.
(...)
Quan ja portàvem uns mesos anant i venint va conèixer la Jana, una intèrpret que acompanyava els periodistes pel territori, i se’n va enamorar. Des d’aquell moment, pràcticament no es va moure d’allà.
De manera casual coneixerà una dona que diu ser colombiana, excitant, enigmàtica, rica i controladora que el conquistarà i el durà per camins inesperats de sexe i narcotràfic:
No sé com explicar-t’ho;
transmet una força acollonant, tinc la sensació que ha de ser molt dura, segur
que arrossega un passat violent. (...) Però està envoltada de misteri, i fa
olor d’aventura.
Ella té un nom, que no serà l'autèntic, però la coneixerem com a Mariana:
La Mariana ve un cop a mes, ja
ho tens controlat, sempre al voltant del dia nou.
Ja hem intuït que la Mariana és "la dolenta", però en la vida de l'Àlex hi ha una altra dona que s'interessa per ell, que fa anys que es coneixen, que en algun moment del passat no es va atrevir a establir una relació íntima amb ell i que ara, un cop casada i separada, voldria esmenar el que considera va ser un error.
Ella és "la bona" i es diu Glòria:
Fa gairebé un mes que no el veu (l’Àlex).
(...)
Torna a pensar en l’Àlex. Es va enfadar amb ell quan va desaparèixer de la revetlla amb aquella noia. I després que el Marc li expliqués la història de la colombiana ho va donar tot per perdut.
Però és clar, la Glòria no li ofereix el misteri i l'excitació que li proporciona la Mariana:
La teva vida nocturna s’ha
convertit en prioritària, molt més que la teva vida amb la Glòria que, al marge
que està resultant bastant decebedora, es redueix a un parell de trobades a la
setmana. (...) Aquesta rutina té els dies comptats.
I aquesta és la història, molt resumida, és cert, però segur que es pot intuir el mal borràs que porta tot plegat i, fins i tot el final tèrbol que tindrà.
En resum, una lectura per ajudar a passar l'estona, sense més.
L’instant precís
Albert Gassull
302 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada