T’ho mereixes. Un bon
massatge. Una bona companyia al teu costat. Perquè qualsevol edat és bona per a
aquestes coses. Gabriel, 25 anys t’espera. Fes-te un regal. Dóna-li una
alegria al teu cos de dona.
Així comença gairebé aquesta
història d'una dona que se sent fascinada o encuriosida per un d'aquests
anuncis que es poden trobar a molts diaris i on s'ofereixen serveis de
massatges amb el que s'ha conegut com a "final feliç".
Normalment sembla que acostumen a
estar dirigits a homes (o això és el que creia jo), però en aquest cas
l'enunciat és molt explícit i la Sara decideix, per què no, provar l'experiència que ara, cinc anys més tard, recorda:
Han passat cinc anys. No podies imaginar com aquell anunci canviaria la teua
vida. (...) Encara conserves el retall de la premsa dins de la caixa vermella
on has ficat el mocador blanc. Els teus records...
(...)
En el teu cas, volies un home que fera brollar la teua joventut.
Havia patit no feia gaire un trencament emocional i havia decidit prendre's una temporada "sabàtica"; s'ho podia permetre:
Viuries amb els diners estalviats, tan sols seria un parèntesi sense tenir
ingressos cada mes. A més, tenies les rendes dels quatre pisos llogats,
herència de la mare.
(...)
Als cinquanta anys havies decidit fer un tomb a la teua vida. (...) No sabies ben bé què volies fer. Llegir, viatjar..., potser escriure?
Fins aquí la història sembla interessant, promet complicacions quan la protagonista accedeix als serveis del que aparenta ser un jove, culte i educat que la conduirà amb una certa calidesa molt professional a un estat transitori d'èxtasi i que com ell mateix reconeix no deixa de ser una manera de guanyar-se bé la vida, un joc:
És un joc, Ismael, una feina i res més. Un treball, tan digne com el dels paletes o el dels advocats, com els teus germans o com tu mateix, d’ací a uns anys... T’has de convèncer i no deixar-te emportar pels sentiments. Un treball que aporta, és cert, plaer, per això no t’hi pots queixar.
Fins aquí la història pren una vessant força previsible: La dona madura que se sent atreta i fins i tot enamorada del jove que la transporta amb unes pràctiques sexuals que ratllen la perversió; ell que ho sap i ràpidament conclou que se'n pot aprofitar: Totes les dones són com la teua mare, les odies... La gelosia quan comprova (no era difícil) que ell té altres clientes a les que ofereix el mateix tracte..., la forçada reconciliació, els plans inversemblants de començar una vida junts, els maltractaments, les drogues, l'alcohol...
I és aquí on la història deriva cap a camins cada cop més inversemblants i es fa, al meu entendre, un xic avorrida, fins un final totalment absurd que sembla voler deixar-ho tot ben lligat i resolt a la manera de les històries "roses".
SARA
la dona sense
atributs
Carles Cortés
240 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada