Anima de Tramuntana

 

Octubre 2018
       Els Ibers a Segur        

Val a dir que coneixedora que li havien concedit el premi Prudenci Bertrana 2020, m'esperava molt més d'aquesta novel·la i haig de confessar que m'ha decebut.

Aquesta és una història que pretén enllaçar el passat Iber de la Ekinar, amb el present de la Mínia, una dona actual, culta i emprenedora, amb una feina en que és respectada.

La Mínia és arqueòloga, però el primer que sabem d'ella és que no està passant per un bon moment personal ja que acaba de trencar una relació d'anys amb la seva parella Armand:

Feia massa temps que la relació amb l’Armand girava entorn del fet de ser pares, se sostenia pel desig de maternitat d’ella, més que no pas per un projecte sòlid de vida en comú.

(...)

Li fa ràbia sentir-se feble quan, en realitat, se sap forta. A la feina és capaç d’aguantar sessions cada vegada que presenta un nou projecte.

En l'aspecte professional, les coses van de cara. Ara li han arribat noticies engrescadores de la troballa arqueològica en què està treballant:

La troballa de dues noves tombes a peu de la necròpoli ibèrica ha donat corda a tot un seguit d’especulacions.

(...)

Cada vegada que visita Empúries li passa el mateix, fa una regressió a un temps pretèrit. Només són sensacions.

I tornant a la part personal de la protagonista, com si fos una recerca arqueològica, anem descobrint la seva història. A l'Armand l'havia conegut en una conferència; com podeu suposar, ell era el conferenciant. Molt pagat de sí mateix, atractiu, bon comunicador.

L'espurna havia sorgit entre ells, i tot va anar bé, fins que quan després de decidir-se a fer el pas de viure junts, acorden (bé, la Mínia s'entossudeix) tenir un fill.

Però aquest fet resulta ser el principi de la fi, ja que el que havia de ser el seu fill tan desitjat, en Jan, neix sense vida i tota la relació de la parella es torça més que res per petites percepcions en la manera d'afrontar, superar o compartir el dol:

Havia fet un camí solitari fins a la tardor del 2008. Una tarda d’octubre va conèixer l’Armand en un congrés sobre arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona.

(...)

D’ençà de la mort d’en Jan, menja i dorm poc, ha perdut ànims i força física.

En aquest moment tan delicat de la seva vida, és quan li arriba la notícia que en una de les tombes descobertes ha aparegut la mòmia d'una dona. L'envolten atributs que fan pensar en una persona de poder, i aquest fet esperona la Mínia a investigar i a especular respecte el què va ser la vida d'aquella dona a la que li suposa un esperit lluitador, mogut per la Tramuntana com li succeeix a ella mateixa:

Ekinar era, sens dubte, una dona de família noble que va ser enterrada seguint un protocol desconegut. 

I és a partir d'aquest moment en què la història agafa un caire que s'allunya de la realitat per mostrar-nos la vida d'aquesta dona, que també havia estat mare i havia perdut el fill i lluita per defensar i reivindicar la seva memòria, tot i que en el seu cas la mort ha esdevingut a causa d'una traïció.

Un relat que, al meu entendre perd molt interès, i que la Mínia aprofita per establir un paral·lelisme amb la seva pròpia vida:  

Ekinar havia nascut en una casa noble d’Indika, enmig de tres germanes: Basped, Bilana i la petita Àmnia. Tots van créixer envoltats de petits luxes i servits per dues esclaves.

(...)

Jo havia estat iniciada per la meva àvia, sabia defensar-me prou bé amb el punyal, tot i no empunyar-lo amb la mateixa destresa amb què teixia i brodava.

Poca cosa més aporta la història en què ella se submergeix de manera obsessiva, possiblement per fugir de la seva pròpia realitat:

Fins a la mitjanit ha esta rastrejant dades històriques sobre els antics pobladors. 

 

Octubre 2018
Els Ibers a Segur

Ànima de tramuntana

Núria Esponellà

490 pàgines

Premi Prudenci Bertrana 2020

Octubre 2018
Els Ibers a Segur