Bruixes

Barcelona Herbes remeieres 
Sant Ponç 2015

Barcelona Herbes remeieres
Sant Ponç 2015

Us agraden les bruixes? A mi em fascinen. Algunes eren dones sàvies i compromeses que ajudaven els seus veïns i que varen ser injustament perseguides per part dels poderosos, dels envejosos, dels mediocres, dels ignorants malintencionats, dels beats... Segur que us sona:

Han passat més de cinc segles des que va aparèixer la paraula “bruixeria” als codis legals de molts països europeus, i les dones que la gent considerava bruixes es van convertir en el blanc d’una persecució massiva.  Actualment, la majoria de governs on s’agredeix i s’assassina les dones per bruixes no ho reconeixen com a delicte.

D'altres eren dones pobres, que s'havien quedat soles i no tenien altre manera de sobreviure que vendre les quatre herbes que podien trobar per la muntanya:

No és estrany que moltes de les anomenades bruixes fossin dones pobres que sobrevivien demanant almoina de porta en porta o que vivien de la “taxa dels pobres”. (...) La pobresa de les bruixes s’esmentava en les acusacions, i també es deia que el dimoni se’ls acostava en temps de necessitat i els prometia que d’aquell moment ençà “no els faltaria mai res”, i presumiblement els oferia “carn, roba i diners, i el pagament dels deutes. 

Però de què les acusaven?:

Els que les portaven a judici les acusaven de ser busca-raons, de tenir una llengua verinosa, de sembrar la zitzània entre els veïns, acusacions que els historiadors sovint han acceptat. (...) La “bruixa” era una dona de “mala reputació” que, quan era jove, havia tingut un comportament “lasciu” i “promiscu”. Havia tingut fills fora del matrimoni.

(...) 

La bruixa era el comunista i el terrorista del seu temps, i va fer falta una campanya “civilitzadora” per produir la nova “subjectivitat” i la divisió sexual del treball. 

(...)

Una acusació de bruixeria pot ser la conseqüència d’un conflicte de territori o de la competència i les rivalitats econòmiques.

Barcelona Herbes remeieres
Sant Ponç 2015

Barcelona Herbes remeieres
Sant Ponç 2015

Bruixes, caça de bruixes i dones

Silvia Federici

Traducció de Marta Pera Cucurell

99 pàgines

I acabo amb un petit recull de l'excel·lent publicació que SÀPIENS  ha dedicat a les bruixes, i que si teniu curiositat per aprofundir en el tema, penso que és imprescindible. Els tres primers punts són pensant en fer un xic d'història.

M'han semblat especialment interessants els dos darrers, tant pel que es refereix al tema avui dia, que jo creia que estava totalment superat i, com no, la constant persecució per part d'alguna secta que entenc que es considera ultracatòlica.

I parlem del segle XXI!!!!:

Un fenomen europeu:

Un fenomen que s’acabaria consolidant i feminitzant a finals del segle XV.

(...)

Les grans caceres de bruixes van tenir lloc a les regions europees amb una manca de control estatal i amb més autonomia jurisdiccional de les elits locals.

El Pirineu, bressol de la cacera:

Si bé fins fa poc s’assegurava que tot havia començat a les valls dels Alps suïssos i a la zona del Delfinat occità (...) estudis recents demostren que la cacera de bruixes europees va començar, ras i curt, al Pirineu català. En concret, a les valls d’Àneu.

Els judicis:

Un judici per bruixeria no era una cosa qualsevol. Requeria un personal especialitzat i una infraestructura que no tenien habitualment als pobles. 

Com combatre una bruixa?

Un dels rituals protectors més generalitzats era el salpàs: per Setmana Santa, el rector recorria les cases del poble i els masos beneint finestres i portes amb sal i aigua. 

Les bruixes avui:

En ple segle XXI, en països com l’Aràbia Saudita encara es decapiten dones acusades de bruixeria. A Sud-Àfrica, Moçambic, Tanzània, Zàmbia, el Zaire i Kènia, cada anys es torturen, es mutilen i es cremen vives moltes suposades bruixes. A Ghana també hi ha camps de refugiades per a dones expulsades de les seves comunitats, moltes d’elles solteres o vídues que tenen por que les assassinin i que viuen en condicions miserables.

Persecució evangèlica:

A l’Amèrica Llatina i l’Amèrica Central, al subcontinent indi i a Oceania, les sectes fonamentalistes evangèliques i neopentecostals que s’han introduït en aquells territoris amb l’expansió del neoliberalisme, de la nova privatització de les terres i d’un empobriment generalitzat de les masses, han reprès els discursos relacionats amb el diable i el mal. Des de les seves influents tribunes, parlen de conspiracions satàniques i acusen determinades líders comunitàries de demoníaques, sobretot en zones remotes de l’Amazònia.

BRUIXES

SÀPIENS

Autors diversos