El riu

Puente La Reina
Pont romànic sobre el riu Arga
Juliol 2013

    

Una història de les que mentre llegim ens sentim atrapats per la bellesa del relat que ens acosta al paisatge, un de tant estimat per mi com és un riu.

El que comença plàcidament  com unes vacances esperades i gairebé repetides: 

Remar per un llac era una cosa, però li agradava ser al riu.

(...)

L’expedició havia tingut un començament màgic. Un temps càlid i esplèndid, les nits més fresques plenes d’estrelles, encara sense aurores boreals. Tot just feia una setmana que havien sortit.

Agafa un ritme inesperat i doblement angoixant: per una part, una trobada inesperada amb la tragèdia d’una parella que, suposadament, han estat atacats per quelcom inespecífic i ella ha desaparegut engolida per la nit, segons el que explica en Pierre, el company de la dona desapareguda:

Estàvem acampats. (...) I llavors ens va cobrir la boira. (...) (La Maia) Va dir que se n’havia d’anar a.., sabeu?

(...)

No la he vista més. (...) Es va endur la llanterna. (...) La vaig estar buscant durant hores, sense parar de cridar-la, però a les fosques va ser inútil.

Mentre que d’altra banda, els assetja i amenaça d’encerclar-los, un incendi paorós que tal com diu en Wynn:

N’he vist uns quants, jo, d’incendis forestals. (...) És el més immens que he vist en ma puta vida. És com un milió de pallers cremant a la vegada.

Així, a mesura que avança la història, també el ritme del relat que ens fa vibrar al mateix temps que els problemes es van entortolligat.

Tot plegat ens aboca a un final, potser no inesperat, però que m’ha sorprès, asseguda amb rigidesa mentre amb una ma sostenia el llibre i l’altra la tenia fortament aferrada al braç de la confortable butaca on, amarada del sol de la tarda, acabava aquesta lectura gairebé sense alè.

I un riu molt més senzill i humil:
El Ripoll a Sabadell

Aquesta havia de ser la història d'unes plàcides vacances de dos amics.

El dos amics són en Jack i en Wynn. Ells: 

Havien decidit agafar-se un mes, o més, per travessar els llacs i baixar el riu, sense una data fixa per acabar la seva aventura.

El final, va ser un altre.

 

El riu

Peter Heller

Traducció d’Anna Turró i Armengol

284 pàgines