Entre la solitud i el somni

Un recull de diversos textos que Carson va publicar durant alguns anys a diverses revistes literàries en els que ens parla de la seva vida i de l'ofici d'escriure. L'interès rau en el sentit que ajuda a conèixer-la millor.

En faig un recull:

NADAL:

El seu Nadal, que veiem que rememora durant una calorosa tarda d'agost, no tenia res a veure amb els meus records d'infantesa on no ens qüestionàvem en absolut  cap fascinació pel temps i en un moment en què eren poques les ocasions per celebrar res, ens limitàvem a viure la festa menjant i poca cosa més:

Estava experimentant per primera vegada la fascinació del misteri del Temps. Heus-me aquí, en aquesta tarda d’agost a la caseta de l’arbre.

(...)

Vaig estar rumiant sobre “l’ara i el després (...) ¿Era, la jo d’ara, la de la caseta de l’arbre i la tarda d’agost, la mateixa jo de l’hivern, la llum de la llar de foc i l’arbre de Nadal?

(...)

El pare era joier i durant tota la setmana de Nadal tenia la botiga oberta fins a mitja nit. 

ELS ANYS DE GUERRA:

Sortosament no vaig viure el temps de guerra, i malgrat que la postguerra va ser dura i trista, res pot ser comparable a viure entre bombardeigs i fam.

Tant el pare com la mare havien patit pèrdues sentides a conseqüència de la guerra: pares, germans...:

Aquests últims anys, el Dia d’Acció de Gràcies ha estat marcat per les absències. Els nostres pares, els nostre germans i els nostres éssers estimats no han estat presents a les reunions familiars; la força de la nació era lluny. (...) Hauran de celebrar un altre Dia d’Acció de Gràcies en un clima no familiar i en terres llunyanes. 

INDRETS AMERICANS, IDENTITAT AMERICANA:

Vaig néixer a Barcelona on vaig viure fins els vint-i-sis anys, ja en fa molts que sóc fora, però curiosament, aquest capítol m'ha fet reflexionar vers la meva identitat una mica més enllà de la ciutat o el barri on vaig viure. Realment tinc un sentiment de pertinença a una nació, una cultura, una història? La resposta ha estat rotundament sí:

Tornar a la ciutat de la pròpia infantesa, recordar llocs i esdeveniments de quan s’era petit, és una experiència nostàlgica. També és emocionalment pertorbadora. 

LLIBRES I AUTORS:

Vaig aprendre a llegir molt aviat, em delia per saber el què deien aquells contes, aquelles històries gràfiques que el meu pare em llegia quan tornava de treballar, i en tenia ganes, que no era sempre. Com que aviat vaig ser molt independent, li demanava que anés assenyalant les paraules mentre les llegia i així les anava aprenent de memòria. 

Després llegia qualsevol cosa que caigués a les meves mans, no era massa selectiva. Encara no tenia ni sis anys:

Les històries que més m’agradaven tot just després d’aprendre a llegir eren les que contenien alguna cosa per menjar. 

L’OFICI D’ESCRIPTOR:

Aquí ja no puc afegir cap experiència personal, ja m'agradaria, i tot i que algun cop he fet intents, aquest "ofici" se m'ha resistit:

Quan era una nena d’uns quatre anys, vaig passar amb la meva mainadera pel costat d’un convent. (...) Volia entrar-hi, però la meva mainadera va dir que no, que jo no era catòlica. (...) L’aïllament espiritual és el fonament de la majora dels meus temes.

(...)

Una llavor creix en l’escriptura igual que en la natura. La llavor d’una idea es desenvolupa tant a través del treball com de l’inconscient, i de la lluita que té lloc entre l’un i l’altre.

(...)

Per escriure els meus llibres necessito molt de temps. (...) Com a escriptora sempre he treballat intensament. Però, com a escriptora també sóc conscient que no n’hi ha prou de treballar intensament. 

 

Entre la solitud i el somni.

Carson McCullers

Traducció d’Alba Dedeu

190 pàgines