Juny del 2017 Falset |
Tot comença en un petit forn a Ugarte; on l'Elías, un nen que havia estat en un
internat cap al sud de França i que de manera inexplicable ha deixat de parlar,
passa uns dies de vacances a casa dels oncles on fa amistat amb els bessons
fills de la dependenta del forn.
El títol "Érase una vez un pequeño
barco" fa referència a les petites joguines que els nostres
protagonistes, aprenen a construir amb les eines que els facilita l'oncle, alhora que ens recorda una cançó infantil:
Primero en casa de su madre, luego en la de su tío de Ugarte, Elías llevaba una semana sin decir palabra
Aviat els
succeiran algunes aventures que consideraran extraordinàries i aconseguirà recuperar la parla, alhora que ens revelarà l'origen de la tragèdia viscuda a l'internat:
El 14 de agosto, lunes, estuvieron como la noche anterior, muy quietos uno al lado del otro. (…) miércoles 16 de agosto, se quitaron mutuamente los slips...
A "Cuatro amigos" coneixem el que succeeix en la Caserna d'El Pardo on, quatre amics tracten
d'ensinistrar una garsa per tal que aprengui a dir alguna paraula:
Los soldados destinados a la panadería del cuartel entraban a trabajar a las cinco de la mañana. Donato y él, responsables del horno y de las máquinas para amasar, eran los encargados de dar inicio a la jornada.
(...)
Al principio, cuando empezaron a compartir trabajo y habitación en la panadería, Eliseo y Donato solo se hablaban lo justo. (…) El trato, sin embargo, había ido estrechando el vínculo entre ellos:
Cal afegir que en un acte de rebel·lia i també d'inconsciència, tracten de entrar a caçar en el "Coto" privat reservat només per les autoritats, amb les conseqüències que podem endevinar.
A "Antoine" coneixerem la història d'un suposat pacient de psiquiatria que pretén crear-se una burda justificació per poder realitzar un homicidi sense ser castigat:
Era difícil saber si Nadia se había creído aquella mentira. (…) Expondría
luego el ambiente que a principios de los ochenta se vivía en el País Vasco,
pero brevemente.
(...)
Ensayar mentalmente lo que iba a decir ante Nadia le producía nerviosismo,
y encendió la radio en busca de música.
(...)
Como siempre que acudía a la consulta de Nadia, lamentó no ser tan buen
actor como Pierre Irissou.
Impactant "Orquídeas" pel que representa de dolor i solitud davant l'enfermetat greu d'una filla i les sensacions pràcticament físiques que viu el pare mentre l'acompanya:
Después de la operación de Garazi, estando la niña en la Unidad de
Reanimación, él le había preguntado: “¿Saldrá adelante?”.
(...)
Era 6 de septiembre, estaban de vuelta a casa. Sobre la mesa, junto a la
orquídea blanca, reposaba el alta firmada por los médicos.
(...)
El silencio del pasillo, el de las habitaciones, el de todo el hospital era
producto de las sustancias que circulaban por las venas de los pacientes.
Agost 2018 Castellfollit de Riubregós: Priorat de Santa Maria |
Val a dir que d'una o altra manera totes les històries acaben entrellaçant-se i que en general reflecteixen l'univers Atxaga fet de rebel·lia i estimació per la terra, tot i que al meu parer, en aquest cas, queda molt lluny de les seves millors obres.
Casas y tumbas
Bernardo Atxaga
415 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada