La memòria de l'aigua

Pantà de Vallvidrera
11 gener 2015    

Vinc d’una nissaga de sang espessa, de pares que no assisteixen les mares, de mares que vengen les absències amb verins implacables, d’un coratge insòlit, cec, primari i antic.

Així parla la Núria, la veritable protagonista, d'aquesta història d'una nissaga al llarg de tres generacions, de dones sotmeses, maltractades:

La Clemència:

Un 6 d’abril de principis del segle passat, la meva àvia va fer deu anys. La seva vida, fins aleshores, havia consistit a llançar còdols als rocs, enfilar-se als arbres i córrer amb altres nens fins a l’hora de dinar; un ou per a tots i verdures de l’hort.

(...)

Odiava el poble, la gent, la brutícia, els animals morts i fuetejats, les dones callades, netejar la casa dels amos, fer-ho tot sota la mirada del Negre i el seu pare. 

Ella prendrà una decisió difícil i valenta, com és fugir enduent-se la seva filla Rosalia:

La Clemència va marxar sense lamentar res del que deixava enrere: la casa, les terres, la desgràcia, la infelicitat...

(...)

I la Clemència lluitava, en una ciutat industrial a principis del segle XX, una dona sola amb una filla, fent veure que s’havia quedat viuda.

La Rosalia:

Patirà la revenja que caurà sobre la mare per la seva fugida i, tot i ser-ne innocent, també sobre ella mateixa:

La Rosalia feia les feines de la casa i amb una gàbia petita, d’un sol conill, anava al mercat per mirar de vendre’l.

(...)

La Rosalia va estar-se fins als catorze anys a la casa de la caritat de Valdrà, en un centre de beneficència.

(...)

Als catorze anys va sortir d’allà, perquè el seu pare la va anar a buscar per anar a viure amb ell. (...) Simplement, era prou gran per portar un jornal a casa.

La Núria:

I ja arribem a la Núria, la que comença tota la història interpel·lant-se i interpel·lant els seus records i les memòries de les seves avantpassades:

Vas fer tot el batxillerat anant només a la meitat de les set hores diàries de classe programades.

(...)

Vas descobrir que existia el batxillerat nocturn, i el COU el vas fer de sis a deu del vespre, excepte els divendres, que havies de servir els sopars

Però no sempre són els homes els maltractadors, hi ha persones  que sembla que estiguin predestinades a patir:

I al darrer curs va aparèixer l’Íngrid, desafiant l’aire i la terra, entre la indolència i la tendresa, amb una seguretat absoluta, bella com un déu grec.

(...)

Faries divuit anys i vivies entre el dolor de l’Íngrid i l’anestèsia per tota la resta.

La Núria amb penes i treballs aconsegueix sortir-se'n del jou capriciós de l'Íngrid, aconsegueix feina i comença a pagar-se un petit pis senzill però que serà tot seu i només seu, i aleshores sorgeix un altre entrebanc:

El problema no era haver de ser autosuficient, el veritable problema era haver de mantenir en bona part els pares i estar lligada a una hipoteca. Però no els vas deixar.

Finalment resignada a viure tota sola dedica tots els seus esforços a desenvolupar els seus potencials:

Després de la publicació del meu primer llibre de poemes, vaig començar a sentir que encetava una nova vida, sense mirar enrere.

(...)

La biblioteca, el piano, l’escriptura de poemes i la música són les meves joguines. 

I tanco aquesta història gairebé amb la mateixa frase amb que l'he començada. També la diu la Núria:

Sé que vinc d’una nissaga amb la sang negra i daurada, i que podré fer front a totes les tragèdies.

Torrent de l'infern
23 agost 2015

La memòria de l'aigua 

Montse Barderi

Premi Prudenci Bertrana 2019

381 pàgines