Boulder

 

Tornant de Mallorca
Maig 2017

Una història d'algú que li agrada la solitud, potser tossudament, potser massa extremista, però al cap i a la fi, en el seu dret.

Em refereixo a Boulder, la protagonista, una dona forta i decidida, que coneixem treballant com a cuinera en un vaixell, sense cap ajudant, sense gaire relació amb la resta de la tripulació, treballant tota sola, com a ella li agrada.

No és la seva primera feina:

M’hi he estat tres mesos, cuinant en uns campaments d’estiu per a adolescents. 

(...)

Les feines em duren setmanes, se m’escolen, són un greix que vaig desfent. (...) En una cuina es treballa en equip, m’havia de buscar una cuina molt petita si volia treballar sola i seguir vivint d’això. 

No sé per què, començo a cobrar un sou. (...) Tinc una sensació de pèrdua, i això que feia temps que estava a zero, em calien diners.

(...)

Si fer la meva hagués de significar forçosament alguna cosa, seria això: tancar-me a la feina com l’ostra dins la conquilla.

Però tot i ser interessant, aquest no és el tema principal de la novel·la.

Una mica a contracor, malgrat les seves ànsies de solitud, en una escala s'enamora, i inicia una relació estable amb la Sansa, una dona enèrgica, amb bona posició i una feina de responsabilitat i molt ben remunerada.

Comencen a viure plegades i tot sembla a anar bé, es respecten les respectives feines i manies:

Passen cinc anys. La Samsa no ha parat d’ascendir a la feina. (...) Treballa per a una petroliera. Viatja sovint, de vegades durant setmanes.

Però de sobte a la Samsa li entren uns desitjos irrefrenables de ser mare, cosa que la nostra protagonista no comparteix en absolut. S'inicia el que podem definir com un estira i arronsa en què finalment, segurament per cansament més que per convenciment o estima, acaba cedint al desig de la seva parella,

I comencen les visites als metges de reproducció assistida, les recomanacions, les proves, els intents no reeixits...:

Al vespre repassem la llista que ens han donat, enfonsades al sofà. (...) Li he agafat mania a aquest trasto, no el suporto, ni a ell ni a la persona en què em converteixo quan la Samsa em convida a enganxar-hi el cul.

Fins que es produeix l'embaràs. L'inici dels llargs nou mesos, amb les molèsties dels primers dies, la manca de relacions sexuals, el repòs, els capricis:

Per a la Samsa els mesos volen. A mi mai m’havien passat tan lents.

I el naixement del qual ella se sent totalment exclosa:

La maternitat de la Samsa és exclusiva, no m’afecta, m’ha convertit en una exiliada.

(...)

La vida ha començat a fer baixada. Hi ha un alè que m’hi empeny, tot just llevar-me.

(...)

La vida que faig amb la Samsa s’ha convertit en aquesta enganyifa, el dia dedicat al cel en què ningú treballa i tothom somriu, el dia en què està prohibit tocar-se. No crec en aquesta illa, ni en la felicitat, ni en la parella, ni en els fills, ni en déu. 

Boulder

Eva Baltasar

145 pàgines