Us presento el protagonista. Quan el coneixem ja és un home dur, bregat i solitari que té com a única fita trobar el seu germà del que es va separar accidentalment quan tots dos pensaven anar cap a fer fortuna a "Les Amèriques":
En Hâkan Söderström, va néixer en una casa de camp al nord del llac Tystnadem, a Suècia. L’amo de la terra esgotada que treballava la seva família era un home ric a qui no havien vist mai però que, per mitjà d’un administrador, cobrava regularment la part que li corresponia de la sega.
La seva història és la de la recerca del germà, però no sap pas on pot fer-ho i així comença el seu llarg periple ple d'aventures més o menys prodigioses.
Ens situem a principis del segle XIX i en plena febre d'or..., sol i desemparat. La primera "estació" del seu viatge la farà en vaixell, cap a Califòrnia al costat d'un jove matrimoni que han viatjat amb l'esperança de trobar or:
A banda de la tripulació, la
majoria dels homes que anaven a bord eren buscadors d’or que s’havien pagat el
passatge amb el seu esforç, arrencant, amb dinamita i a cops de martell, blocs
enormes de gel de les glaceres.
(...)
La travessia havia durat
mesos, però quan van atracar a San Francisco, en Hâkan era uns quants anys més
gran: aquell noi desmanegat s’havia convertit en un home jove de cara angulosa
i colrada pel sol i pel vent salabrós.
Després que l'espòs patís un episodi de bogeria, són rescatats/espoliats per una estranya tribu on la màxima dirigent és una dona que s'encapritxa del jove i el converteix en el seu esclau, fins que aconsegueix fugir:
El portaven a la comuna, que
era a l’exterior, dos cops al dia, poc després dels àpats, que li servien a
l’habitació. Abans que es fes fosc, li portaven aigua per al bany i una muda
neta de roba. (...) Aquells eren els únics esdeveniments que donaven un cert
sentit d’ordre a la seva existència.
(...)
Tot i que no estava acostumat
a la violència, en Hâkan va començar a ordir un pla per fugir en el qual
intervenia vagament el ganivet espuntat que feia servir per menjar. (...)
Tanmateix, el que va passar al cap d’unes quantes nits va estalviar-li haver de
posar en pràctica els plans que havia mig ideat.
La següent etapa el portarà cap una caravana que és assaltada pel que resultaran uns falsos indis "Soldats de Jahú. Els àngels de la Ira. (...) La milícia del profeta" i començarà a forjar-se una llegenda vers la figura del jove que s'enfrontarà als agressors i aconseguirà foragitar-los salvant així no sols una gran part dels membres de la caravana sinó també un grup de pels roges que havien estat atacats.
També aprendrà del "bruixot" de la tribu, noves tècniques de guariment que l'ajudaran a seguir sobrevivint en el mitjà tant hostil com és el desert.
I així, d'aventura en aventura i sempre en solitud, va passant la vida del nostre protagonista
Sóc suec . vaig perdre el meu
germà. Vaig a Nova York per buscar-lo. La gent del camí de la caravana. Els
vaig trobar. Ells. Després...
(...)
No sabia pas quants anys
havien passat des que se n’havia anat dels canyons. Ja s’havia vist el primer
floc de cabells blancs feia uns quants hiverns.
(...)
Hi havia un silenci absolut,
dins la seva ment. Rarament pensava en res que no fos immediat. Els anys
desapareixien sota un present ingràvid.
(....)
A la natura, res del que
quedava enrere no es podia recuperar mai. Cada trobada era definitiva. Ningú no
tornava de l’altre costat de l’horitzó. Era impossible recobrar res ni ningú. Tot
el que desapareixia de la vista es perdia per sempre.
Un relat trist, amb una supervivència gairebé animal, on la bellesa l'aporten les imatges i reflexions del protagonista:
Després del vaixell, vam caminar. Llavors vaig estar-me al desert. Molt temps. Primer era vermell. Després va ser blanc. Després altre cop vermell. Vaig ser-hi molt temps, al desert. Tot sol. Després vaig ser a les planes, també durant molt temps. En acabat, vaig tornar a veure el desert.
A l'horitzó
Hernán Díaz
Traducció de
Josefina Caball
329 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada