Les hores (i els dies) greus

 

La qualitat de les fotografies no és massa bona,
però m'ha agradat recordar-lo en aquesta visita a Sabadell
el 23 de març del 2009

Si us decidiu a llegir aquest llibre, aviat us adonareu que aquest no és un relat dels esdeveniments, sinó les vivències d'una persona, d'un home, un President, que es va trobar sol i malalt, en uns dies difícils en què tot el país vivíem amb la incertesa del desconegut, amb persones que morien cada dia soles, amb hospitals i personal desbordat i impotent, alguns amb familiars o persones properes malaltes, algunes greus i a les que no podíem acompanyar.

I profundament desconcertats, tractant de digerir i traduir els missatges confusos que ens arribaven des de les "autoritats". Veiem rodes de premsa en què més que científics o sanitaris, ens mostraven a diari militars uniformats que opinaven i ens parlaven de temes que en aquell moment ens resultaven si més no, confusos i innecessaris. Fins i tot amb el seu llenguatge bèl·lic adoptaven un caire amenaçador.

El President Torra, en les primeres pàgines i amb poques paraules, també descriu la seva percepció de les primeres trobades virtuals amb el President del Gobierno:

La pantalla amb divuit finestretes, una per al president Sánchez i la resta per als presidents autonòmics. No es podia trobar una imatge més gràfica del que és l’Estat de les autonomies. Disset pantalletes més una. 

(...)

Ha estat capaç de tot, de dir una cosa i la contrària, de pactar amb qui sigui per mantenir-se al poder. Es va autoqualificar de “resistent”. Ho és. Però és una resistència freda, sense ànima, metàl·lica, com un autòmat. Avançar, sobreviure un dia més en el poder, encara que no se sàpiga ni perquè ni amb qui ni cap a on. Com s’enfrontarà a la pandèmia? 

Ho vam poder seguir amb el filtre que suposo imposava tot l'aparell de l'Estat, però tot i això, alguna cosa sabíem de les protestes del President i de la buidor que trobava a l'altre costat:

M’imagino que a l’Estat dec ser considerat un boig sense aturador i que represento una causa contra la qual estan disposats a tot. Però avui han hagut d’aguantar tot el que els volia dir. 

(...)

No veuen que cal el confinament total? Com és possible que no ho vegin? Quins interessos tenen per no veure-ho? Què els paralitza d’actuar? S’adonen que perdre un dia pot representar centenars de morts? 

A les xarxes diran que semblo d’Arran; jo, un noucentista d’Acció Catalana? La veritat, no sé què semblo, però ara mateix.

(...)

Hi ha presidents que parlen més de quinze minuts. No he assistit a reunions més improductives i soporíferes que aquestes. 

(...)

El president Sánchez, impertèrrit diguem el que diguem, no contesta res. Clou el tràmit i... fins a la setmana que ve.

Tampoc entre els membres del seu mateix govern trobava massa suport i gens d'escalf. Ans al contrari, sovint apareixien "filtracions" interessades del que s'estava tractant portes endins. Se'n lamenta, però ara sabem que no va aconseguir evitar-ho perquè se sentia, i possiblement ho estava, massa sol.

Les raons segurament cadascú de nosaltres déu tenir les seves interpretacions i no seré pas jo qui desveli aquí les meves:

La política catalana és allò que passa entre filtració i filtració.

(...). 

Em decep el vicepresident, en totes les reunions té sempre un paper passiu, absent, sense intervenir-hi. Normalment, en cada reunió li acabo preguntant si té res a afegir. No passa mai. (El mateix que explica en Puigdemont d’en Junqueras. Consignes o ineficàcia?) 

(...)

La legislatura estava acabada abans de començar. (...) Aquesta guerra sense final, agreujada per les diferències de l’acció a seguir després de la no implantació de la República, ha tingut una conseqüència directa sobre el Govern i el Parlament.

(...)

Incomprensiblement, en un moment crític de la història de Catalunya, no hem sabut trobar el camí de la lluita conjunta.

No pot evitar lamentar-se amb impotència de la seva situació:

Què bé que viuen alguns contra mi! Han sortit a disparar Comuns i PSC. I tot perquè “la dreta burgesa catalanista” està plantada davant l’Estat demanant, i exigint, sense demanar perdó per fer-ho, decrets i lleis socials de protecció als autònoms i treballadors als esquerranistes i cosmopolitistes de saló que governen Espanya.

(...)

És un joc pervers, aquest del PSC i dels Comuns, lacais dels seus amos madrilenys. (...) ...com és habitual, mai no té la culpa de res. És un prodigi de la política. L’alcaldessa líquida.

També es refereix  als presos i exiliats de Junts, i ho fa amb una breu anàlisi, curta i senzilla, però molt significativa: 

Vaig viure amb una tristesa infinita l’entrada a la presó de Jordi Turull -i dels altres-, a qui havia donat un cop de mà en una petita part de la seva intervenció. (...) Odio els aduladors tant com als conspiradors, i per això la relació amb el president Puigdemont més aviat va ser sempre respectuosament distant. També per part seva. En això ens assemblem molt. 

I ja gairebé per concloure aquest petit i segurament maldestre recull, uns petits apunts de la vessant més íntima i personal del MHP Torra:

Estic cansat però, pitjor encara, estic decebut. Decebut que tot sigui tan feixuc, que continuïn les ganivetades i deslleialtats mentre tenim el país en la situació gravíssima en què el tenim, decebut que el Govern espanyol hagi jugat amb la salut de tots i no hàgim pogut fer-hi res més que alçar la veu i buscar totes les escletxes possibles per restringir la mobilitat.

(...)

Sincerament, fins aquí hem arribat. He donat la cara en aquesta emergència per tothom. Però s’ha acabat. Han estat dos anys en què he vist coses increïbles. Però que ara, avui, en un moment tan greu, continuem d’aquesta manera, ja no... Em sento deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui amb la meva consciència. Va de ciència, no de política! Divendres, 24 d’abril.

I concloc, no sense recomanar la lectura d'aquest llibre, un dietari que malgrat el títol considero que va més enllà d'unes hores i abasta alguns dels dies més greus, però pensant que queden moltes coses per explicar, confio tingui continuïtat en un segon volum:

I, tanmateix, aquesta vivència atroç, aquest desastre de la presó i l’exili, de què els haurà servit, a ells? I al país? És una llavor de victòria o la demostració de la derrota? Tot tenia sentit si si haguéssim continuat la lluita, si de la presó i l’exili n’haguéssim volgut fer una palanca per a la revolta real. Però no ha estat així. 

Sabadell
23 de març del 2009

 No estava preparat per a la crueltat de la política catalana. Potser tampoc no tenia l’ambició ni la força que calen. Però jo em pensava que anàvem a fer la independència i no la guerra entre nosaltres. 

Les hores greus

Dietari de Canonges

Quim Torra i Pla

306 pàgines