El colibrí

El que va ser l'entrada a una xemeneia
Sabadell, agost 2021 

Una història d'amor enrevessada i complicada. Reconec que a estones m'ha costat de copsar el raonament i/o la intenció de l'autor.

No puc afirmar si m'ha agradat o m'ha cansat, perquè més aviat ha resultat que em perdia massa i havia de rellegir més d'un cop el que havia llegit abans.

Seria absurd tractar d'ignorar que la vida és complicada i que les històries d'amor no sempre poden ser relats plans o novel·letes roses, però tot i això, m'ha semblat un xic massa perdedora.

El protagonista principal és el doctor Marco Carrera, un especialista oftalmòleg. 

De petit, com era molt menut i escanyolit, a la seva mare li va donar per nomenar-lo colibrí, però mai no va fer cap pas per mirar de resoldre el seu problema, cosa que sí va fer el pare que el va dur a un bon especialista. Així es va poder corregir la seva manca de desenvolupament amb un tractament adequat.

Té un amic, en Duccio Chilleri amb el que comparteix una afecció gens recomanable:

Un noi molt alt i malgirbat i tanmateix dotat per a l’esport, encara que no tant com son pare havia donat per fet. 

(...)

L’únic amic que li quedava en tot Florència era en Marco Carrera. Havien estat companys de pupitre a primària i secundària, de tenis al CT Firenze i d’esquí (...) Però sobretot, sobretot, allò que va solidificar la seva amistat va ser els jocs d’atzar.  

En Marco està casat amb la Marina, però manté una passió secreta i, malgrat que corresposta mai consumada, per la Luisa:

De no estar junts n’hem sabut molt; quan finalment hem pogut estar junts no ens n’hem sortit. Per què no ho diem així? (Carta d'en Marco a Luisa)

Després d'anades i vingudes amb la seva esposa de la que acaba per separar-se, tot i que, com he avançat, tampoc no viurà mai amb la seva estimada Luisa, una tragèdia familiar els torna a aconsellar reconciliar-se: 

Hi ha éssers que viuen una vida de sacrifici per tal de progressar, conèixer, conquerir, descobrir i millorar, per acabar descobrint que no han fet sinó empaitar la vibració que els va projectar al món; per a ells el punt de partida i el d’arribada són el mateix.  

 

Si us decidiu a llegir-lo, trobareu una llarga i detallada descripció d’un episodi d’eutanàsia. No he volgut recollir ni un mot per no desvetllar a qui correspon, però m’ha semblat sens dubte el millor del llibre.

I si teniu curiositat per saber més respecte els colibrís us deixo un enllaç curiós i amb curiositats:  https://www.curiositats.cat/curiositats-del-colibri/

 

 

El colibrí

Sandro Veronesi

Traducció de Pau Vidal

338 pàgines