Els nois de la Nickel

 

Molí d'en Torrella
Sabadell-Riu Ripoll, agost 2021

Una història d'amistat entre dos nois adolescents i negres (una dada important) que es troben reclosos en un sinistre reformatori.

Però aquesta no és una novel·la més, de la mateixa manera que amb "El ferrocarril subterrani", que ja vaig comentar, està basada en fets i llocs reals, com podreu comprovar si seguiu aquest enllaç: La veritable història del reformatori

En la ficció el reformatori té el nom de la Nickel, però en realitat va ser l'Arthur G. Dozier, amb cementiri inclòs, que va estar obert des del 1900 al 2011 sota la responsabilitat del govern de l'estat de Florida i on van morir desenes de nois menors d'edat. 

Malgrat els rumors vers les barbàries que es van realitzar allà dins, no va ser fins l'any 2013 que un grup d'antropòlegs forenses van ser autoritzats a excavar en una àrea propera que el reformatori emprava com a cementiri, que van aparèixer nombroses tombes i restes humanes que pertanyien a no menys de 55 nens.

I ja deixant aquest llarg preàmbul, un recull del llibre:

El cementiri secret era a la banda nord del campus de la Nickel.

(...)

Els nois de la Nickel sortien més barats que pagar una parella de ball i eren més rendibles, o això deien.

L'Elwood, el qui serà el narrador protagonista, és un jove negre, bon estudiant, que fa feinetes per ajudar en la migrada economia de casa seva on viu amb l'àvia. I és que: El pare i la mare de l’Elwood havien tocat el pirandó cap a l’oest i no havien ni enviat una postal 

De manera casual es veu involucrat en un incident amb altres dos nois, que el durà a ingressar en el sòrdid reformatori:

(L’agent del tribunal) Va emmanillar l’Elwood a una barra de metall fixada al darrere del seient del davant i no va dir res durant quatre-cents cinquanta quilòmetres.

(...)

Fos quina fos la seva història, independentment del que haguessin fet per acabar a la Nickel, tots tres nois estaven encadenats junts de la mateixa manera i anaven cap a la mateixa destinació.

(...)

L’escola tenia més de sis-cents alumnes, els blancs s’estaven a la part baixa del turó i els negres, a dalt.(...) Més antiga que les residències, l’escola per a negres era una de les poques estructures que dataven de quan l’escola va obrir.

Tot i que en principi va tranquil i resignat sabent-se innocent i esperant complir el més aviat possible la seva condemna, aviat pateix en pròpia carn les injustícies i els càstigs violents dels no menys violents i sàdics responsables, que el porten a l'hospital després d'una brutal pallissa:

Els pacients anaven i venien. L’Elwood va arribar a conèixer alguns nois blancs que en altres circumstàncies no hauria conegut. (...) Alguns eren males peces. (...) Els havien enviat a la Nickel per delictes que l’Elwood no havia sentit mai.

(...)

Quan va sortir de l’hospital, l’Elwood va tornar amb l’equip de jardineria.

(...)

Ara treballava en una nova teoria: no hi havia cap sistema definit que guiés la brutalitat de la Nickel, tan sols un rancor indiscriminat (...) La violència és l’única palanca prou gran per moure el món.

I faig un salt en el relat:

L’estat de Florida havia tancat l’escola feia tres anys i ara sortia tot, com si tothom, tots els nois, haguessin hagut d’esperar que fos morta per explicar la veritat. Ara ja no els podia fer mal, arrencar-los del llit a mitja nit i apallissar-los. Només els podia fer mal com els n’havia fet tots aquells anys.

Molí d'en Torrella
Sabadell-Riu Ripoll, agost 2021

Hi havia quatre maneres de sortir de la Nickel:

Complir la condemna

Hi podia intervenir el tribunal

Et mories

Fugir i a veure què passava. 

 

 Els nois de la Nickel

Colson Whitehead

Traducció de Laia Font i Mateu

245 pàgines