A la colònia penitenciària

 

La Model
Juliol del 2017

Un Kafka en estat pur, amb una història que curiosament també va anomenar en alguna ocasió la Mercè Rodoreda.

Ens trobem en una presó, que aquí se l'anomena "colònia penitenciària" i que m'ha evocat com una mena d'aquelles "casa-cuartel" on s'allotjaven, o s'allotgen, destacaments de la Guàrdia Civil amb llurs famílies.

Aquí els penats per no se sap quin delicte, (tot molt kafkià), pateixen un règim carcerari extrem on, malgrat que no se'n parla explícitament, tot fa pensar que mai no en sortiran vius.

Coneixem el centre en un moment un tant particular: La direcció ha canviat i a més acaben de rebre la visita d'un observador, al que ell anomena explorador, interessat en els mètodes penitenciaris de diferents països, se suposa que per comprovar la possibilitat d'aplicar-los en el seu. Val a dir, que aquesta era una pràctica relativament habitual en l'època en què se situa la història.

En el cas de la colònia del relat, al viatger li mostren un estrany aparell que malgrat els canvis en la direcció, que segons l'oficial encarregat és massa permissiva, pensen mostrar-li en funcionament aquest mateix dia:

És un aparell molt particular, va dir l’oficial al viatger-explorador (...) L’interès per aquesta execució no era gaire gran, a la colònia penitenciària. 

(...)

El viatger tenia poc interès per l’aparell i caminava amunt i avall per darrere del condemnat amb una actitud gairebé indiferent (...) L’aparell ha de funcionar dotze hores seguides, sense interrupcions. Si hi ha problemes, seran petits i els repararem a l’instant.

(...)

Aquest aparell (...) és un invent del nostre antic comandant. 

I en què consisteix l'aparell?:

Al condemnat se li escriu al cos, amb el rascle, el precepte que ha infringit.

(...)

Pensi que no ha de matar immediatament, sinó en un interval que de mitjana dura dotze hores, el punt d’inflexió està programat per a la sisena hora.

Esgarrifós i encara ho és més la descripció minuciosa que m'he estalviat de reproduir, igual que el final un tant inesperat de la demostració, amb la qual no aconsegueixen impressionar, i molt menys convèncer, al viatger:

“Soc un detractor d’aquest procediment”, va dir el viatger. 

La Model
Juliol del 2017

En el postfaci Anna Punsoda afegeix uns interessants aclariments, alguns dels quals reprodueixo a continuació:

Kafka va escriure “A la colònia penitenciària” entre el 5 i 8 d’octubre del 1914, durant aquests dies de vacances que havia de dedicar-se a “El procés”

(...)

A l’Institut d’Assegurances on treballava, Kafka es dedicava a fer informes sobre prevenció d’accidents laborals. Han quedat alguns esquemes seus de màquines avariades. 

(...)

La fredor amb què Kafka s’aproxima a la tortura i a la víctima fa que l’obra es llegeixi com un cant a l’amoralitat. 

 

A la colònia penitenciària

Franz Kafka

Traducció i postfaci d’Anna Punsoda

Il·lustracions d’Aleix Font Arroyo

60 pàgines