 |
| El Pallars Sobirà Juny del 2019 |
He llegit més novel·les d'en Pep Coll. M'agraden tant els temes que tracta, com seva manera d'explicar-los.
En aquest cas, val a dir que gairebé he dubtat que el fet que relata fos verídic, però la realitat és que el què ens narra de manera un tant metafòrica, és la transformació de la vida als pobles de pagès: "Els pobles pagesos d’avui, de mitja muntanya, no tenen gaire cosa a veure amb els de quaranta anys enrere."
I com ho fa?
Doncs heus aquí que els joves d'un poble pagès, surten de cap de setmana, marxen del poble, que no els ofereix res, cap a la discoteca, els bars, les relacions, el lleure...:
Dissabte fèiem cap tots a la
discoteca. (...) teníem ganes d’escapar-nos d’aquell món de vells, de bèsties i
de rocs, de carrers empedrats, bruts de fem, abonyegats per les roques enormes
que sobresortien de les cases com tumors d’un mal lleig.
I en tornar, amb una forta tempesta de neu, troben que el poble ha desaparegut:
No l’oblidarem mai, el
dissabte 11 de gener de l’any 1975, la nit que havia de canviar la vida, la
dels nostres familiars i la del poble de Malpui per sempre més.
Però no hi havia pas res de màgic en aquest fet. ni havia desaparegut per cap succés sobrenatural; en realitat, cases i famílies, havien estat colgades pel despreniment d'una gran roca:
...de matinada s’havia sentit
una explosió que allà baix havia fet tremolar les cases.
Avanço molt ràpidament:
Els joves s'allotgen a l'hotel del poble proper, les tasques per desenrunar s'allarguen i es compliquen fins el punt que les "autoritats", davant el perill de més despreniments, decideixen deixar les restes colgades i oferir als joves orfes construir un nou poble, bé sobre les restes, o en un lloc proper. Arribats a aquests punt, apareixen parents més o menys propers atrets per la possibilitat d'aconseguir un habitatge nou i a poder ser de manera gratuïta:
Al llarg del matí anaven
arribant a la Pobla els nostres familiars més pròxims i també els veïns de les
cases tancades de Malpui, la majoria dels quals feia pocs anys que se n’havien
anat del poble.
S'acorda fer una cerimònia de comiat per les víctimes, s'especula amb la presència del aleshores Cap d'Estat, tot plegat no res:
El funeral per les quaranta-set víctimes mortals de Malpui va tenir lloc el diumenge 2 de febrer, festivitat de la Candelera, tres setmanes després de la tragèdia.
(...)
El Jironi donava per fet que
vindria Franco en persona. Un poble sencer d’Espanya sepultat i la xifra de
quaranta-set morts bé que es mereixia la visita del cap de l’Estat. (...) El
president Arias ens va donar ànims per enfrontar-nos a la desgràcia, ens va
prometre l’ajut de tots els mitjans del govern per descolgar les cases i tirar
endavant, i després de fer un breu passeig per l’esllavissada es retirà amb les
autoritats a l’ajuntament de la Comella.
I arriba el que per mi és la part més interessant del relat. Els joves, que tant havien criticat la manera de viure i treballar dels seus grans, inicien el que pensen serà el futur en forma de cooperativa agrària, fan plans, sumen esforços, discuteixen, es posen en evidència les diferències i alguna història antiga... ho engeguen, fracassen... renuncien, mentre el nou poble es va enfonsant a causa dels materials deficients que es van emprar en la seva construcció:
Ens tiràvem pel cap els antics
odis familiars, tot un cabal de rancúnia per les maldats i infàmies comeses al
poble durant la República i la Guerra Civil, que s’havien guardat més o menys
en secret dins les parets de cada casa al llarg de més de trenta anys.
(...)
Per deixar de ser hereus i
convertir-nos en propietaris, vam haver d’omplir i de signar una infinitat de
papers. (...) Vam poder constituir una societat cooperativa, la figura legal
que ens convenia d’adoptar.
(...)
La primera setmana de setembre
ens vam traslladar a la casa nova.
(...)
Mentre la maquinària agrícola,
els adobs i els pesticides cada dia pujaven de preu, els corders i els
productes del camp no paraven de desinflar-se (...) El referèndum de la Constitució espanyola,
que es va votar a principis de desembre del 78, feu esclatar de cop rancúnies i
malentesos, enveges i ràbia contra el món, contra el maleït ofici de pagès i
contra els companys.
 |
| Juny del 2019 |
Un centre d’interpretació dels nostres morts. Aquest és el futur galdós que els espera al Pallars i a Catalunya.
(...)
Perquè el món tiri endavant, cada generació hauria de construir de cap i de nou el seu propi poble. L’any que va caure
la roca
Pep Coll
585 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada