Què deuen pensar els fills dels pares (pare o mare) que vivim sols. És evident que per tradició sembla que les dones ens hem de sortir millor, però els temps sortosament canvien per millorar en algunes coses, i aquesta n'és una, i força homes viuen sols, com és el cas de la història que ara ens ocupa.
Un pare vidu que viu sol en una caseta a Malzinelles, i s'espavila prou bé, cuinant mentre manté la casa en un raonable bon estat tot i que amb l'ajuda d'una assistenta que tindrà el seu paper en el desenvolupament del relat.
Tot sembla indicar que és prou independent, però... un bon dia truca al seu fill gran, en Jonàs, i li demana de manera insistent, que pugi a passar el cap de setmana, cosa que no havia passat mai abans:
No s’ha quedat mai a dormir a
la casa de Malzinelles des que el pare hi viu sol. I no ho hauria fet si ell no
hagués insistit.
S'hi avé a visitar-lo i només arribar rep la primera sorpresa quan el pare li comunica que ha convidat a sopar un veí del què s'ha fet molt amic. El fill, que pensava que el pare havia iniciat una nova relació, comença a pensar que potser no és el tipus de relació que intuïa:
Un veí, ja t’ho he dit. (...)
Diu que s’hi està fa més d’un any, però no l’havia vist fins fa poc abans de l’estiu.
Però aquest vespre, anirà de sorpresa en sorpresa. Ara resulta que està considerant el demanar una hipoteca inversa:
Ara hi cau. Fins ara estava en
la inòpia. Vet aquí que el pare no li ha dit que vingui perquè li vulgui
presentar una dona ni perquè esperi que talli la llenya. Ara comprèn l’única
raó. Li volia parlar de la hipoteca inversa i per això ha convidat el seu amic.
No improvisa, ho tenia tot decidit.
(...)
No em sembla tan mala idea
-accepta el Jonàs, amb ganes que la cosa no s’allargui.
La novel·la agafa el caire d'un relat policíac, amb conxorxes i la mort del pare en circumstàncies sospitoses:
Un matí boirós de primavera,
just després de la Setmana Santa, Benet Moll torna de comprar el pa i el diari
amb la seva bicicleta, com cada dia. (...) Gràcies a aquesta explicació d’un
veí matiner que treia a passejar el seu pastor alemany, la policia local ha
establert la versió dels fets que parla d’un camió misteriós com a responsable
de la mort de Benet Moll, a més dels senyal de trànsit, que s’ha ocupat del
tret de gràcia a la templa.
I aquí el misteri s'introdueix en la història. És el moment en què els fills han de buidar la casa del pare i s'han de fer càrrec de revisar la documentació amb totes les gestions complicades que els qui hem patit la mort d'un o els dos pares sabem prou bé com de doloroses i, fins i tot violentes, resulten ficar-nos al seu "País íntim" com en el seu moment el va nomenar l'escriptora Maria Barbal.
Què trobarem? Com ho gestionarem?:
A primera hora de la tarda,
els dos germans van a casa del pare, però al principi no gosen tocar res, com
si no estigués bé que tot allò que havia sigut dels pares els pertany de cop i
volta. (...) La casa i tot el que hi ha és patrimoni dels pares, és la suma de
les seves vides i ningú més hauria de gosar posar-hi les mans al damunt.
Almenys, no encara.
(...)
Buidar una casa sembla més fàcil que omplir-la, però en realitat se’ls afigura com una maniobra complexa.
(...)
Si s’aturen a decidir sobre cada objecte no acabaran mai. (...) ara que els han enterrat a tots dos ja poden alçar una pira amb tot el que van posseir per calar-hi foc i alliberar-se per sempre. És una sensació que els disgusta, i l’única manera que troben d’esquivar-la consisteix a tenir cura dels detalls.
I comencen les sorpreses:
El pare es va vendre la casa. S’hi
podia quedar mentre visqués, això era tot. La finca i l’immoble a canvi de
diners.
(...)
Han trobat uns 150.00 euros
entaforats entre la col·lecció de postals, tancades a la caixa forta.
El joier els costa de
trobar-ho i hi troben a faltar algunes coses com per exemple uns botons de puny
del pare.
I ja ho deixo aquí, sóc conscient que hi manca el millor, però haureu de llegir-lo per conèixer-lo.
Només us avanço que es tracta d'un final amb doble sorpresa, molt ben dosificades totes dues.
Carretera secundària
Joan Carreras
207 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada